26/11/2025
07:00 Sarzedela. M'aixeco. Allitar-se aviat té això. També t'aixeques aviat. Baixo a la dutxa i surt l'aigua calenta. Sense trabes. No esmorzo.
07:40 Surto i continuo per la mateixa carretera, paral·lela al Camí, amb poc trànsit. Boira.
08:45 Benzinera. Hi ha un bar que no surt al Maps on demano un café llet i un croissant d'aquests industrials. Continuo pel Camí oficial. Sembla agradable. Quan el Camí torna a passar per la carretera continuo per allà, animada pel poc trànsit.
10:50 Alvarge. Poble petit, petit, amb dos albergs. Primer m'adreço a una pastisseria poc més que un bar amb pa. Abans, com no, el cotxe que s'atura al meu costat, preguntant si necessito alguna cosa. Aquest cop són dues senyores grans, grans, de més de 80 anys pel cap baix que semblen estiguin fent pràctiques de conduir.
Demano un suc de taronja i una napolitana de pernil dolç i formatge. I després d' això vaig cap un del albergs, el que no està custodiat, i aprofito per posar un segell a la credencial. No trovaba el coi d'alberg ni amb les fotos, fins que em va semblar veure un cartell. Tot just que m'apropo, encegada pel sol, que un senyor gran, un veí, em cridà per dir-me que l'alberg és per sota. Entro, em sello la credencial, i marxo tancant bé la porta, tal com demanen.
12:00 Alvorge. Després de comprovar que fins a Rabaçal només hi ha uns 8 km. si en sóc capaç d'anar per la carretera, surto tot fent baixada. Intento anar pel Camí oficial però només entrar em trobo tot un regitzell de tolls guarnits amb fang tou. Reculo.
Continuo per la carretera, tal com ho havia planejat, gaudint del sol que m'encega i no em deixa veure res. Poc trànsit. A mig camí em trobo, o sóc trobada, per una parella anglesa, llargueruts, que van a Fàtima. A partir d'ara el Camí a Santiago anirà parell tota l'estona al Camí de Fàtima.
14:15 Rabaçal. O Bonito no només és un albrg, és una botiga, cafeteria i restaurant. Em diuen:
- T'atenen al bar.
Però les noietes van de bòlid atenent als comensals. No estàn per mi. Decideixo seure a dinar. Sopa, postres i beguda: 4,85 € Per a mi prou i de sobres.
Després de dinar, tot i que no hi ha ningú, encara no em poden atendre.
- La porta a l'esquerra - em diuen. Quina porta a l'esquerra? La que diu "Prohibido el paso?
Surt algú. M'acompanya a les lliteres. Em diu:
- Ves-te'n al bar i ja et buscarem per a fer els papers.
Una parella de Coimbra em comenta que també han fet el Camí. Tres cops. Finalment em deixen el telèfon per a quan passi per Coimbra. Xarrem una estona. Li comento de l'aplicació Gronze. Ella està encantada i l'instal·la al seu mòvil.
21:45 Torno de sopar i encara estic d'aquella manera. Aquesta tarda, quan m'he retirat cap a l'alberg, des de el bar, he estat sola una bona estona. Cap a les 6 o així ha aparegut un caminant. Està fent la Ruta dels Carmelites. M'ha explicat que havia fet el Shikoku, el 88 temples, i d'altres camins. Viu caminant. Ja l'havia vist al bar amb el seu ordinador: Cima Barcollante, molt interessant. Em comenta que anirà al restaurant prop d' aquí. I tant que l'acompanyo.
Encara no sé com hem aconseguit sopar. Era molt bo i abundant. Ens ofereix al començament sopa, però aquest home, italià, no sé que els va dir, que els va convèncer d'oferir-nos altra cosa: Ous ferrats amb patates, carn salada i alguna cosa més, enganxifosa, que podria ser formatge. No demano sopa, massa menjar per a mi. Ni em puc acabar el plat.
Mentrestant sopavem els tertulians xerraven tranquil·lament. Ja és tard. A Portugal, cap a les sis, tothom està recollit. Uns entraven i d'altres sortien. Dels que entraven un venia amb acordió. Acompanyant a l'acordió un altre tertulià va començar a cantar. Aquestes troves, cançonetes amb rima, tan comuns em fa enyorar un món en el que mai he pogut entrar. En el de la música.
Però ara es tractava de gaudir. Jo he allargat tot el que he pogut el sopar i hem xerrat de tot el que es podia xerrar. Va arribar un punt que, o bevia un xic més i començava a ballar aquelles seguidilles, acompanyant a les dones del bar, o ho deixava estar i marxava cap a l'alberg.
Ha sigut un bon dia. I si no em fes tanta vergonya els hagués gravat. Què bons que eren!
Cafeteria Ruinas
Rua Lucio Augusto Xavier Lima, 154
3230 544 Rabaçal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada