2022 de Ribadeo a Santiago dia 4: Ribadeo - Lourenza

 

23/04/2022

09:00 Ribadeo. Sortint de l'alberg. Estic sola. L'altra persona que vaig sentir ahir nit ja ha marxat tot deixant un pegote de paper al water, sense tirar de la cadena.

Ha plogut durant la nit. El terra està encara més mullat que ahir. Em preparo un tea verd amb llet i l'aboco a l'ampolla específica. Una tercera part de tea m'ho prenc directament de la tassa on l'havia preparat. Separo unes galetes i inicio el Camí. 

09:00 Trobo una taula per a berenar al costat del cementiri. M'aturo a prendre'm el tea que queda i les galetes però no puc. Mentrestant estic asseguda passen 5 caminants. Van tan poc a poc com jo.  Ja ens trobarem quan ells s'aturin.

10:50 Vilela.  És una localitat molt petita. Al Gronze diu que hi ha un alberg però no sembla estar obert.

11:45 Surto de Celeiros.

11:55 Entro en Vilar. De dins d'un cobert se sent "Everybody talkin" que em transporta a temps més innocents. Decideixo desviar-me del camí per tal d'anar al bar proper. l'operari de dins del cobert sur per informar-me que el Camí no va per allà.

-Vaig al bar- li explico. Bar-Restaurant-Pensió "Casa Domingo".

Dintre només hi ha un senyor fent els mots encreuats. 

- Vull esmorzar - l'explico - Què em pots oferir?

- Vols un entrepà?

- Perfecte. 

I em prepara un entrepà gegantí de llom arrebossat, molt  bó, sense coberts. Sortosament tinc la navalla a mà i em dedico a tallar la carn en tires més adequades a la mala dentadura que ara pateixo. 

La pensió aquesta és la que jo situava a uns quilometres més enllà. Encara és massa aviat per eentaforar-se en una habitació. En el 2019 vaig seure en la mateixa taula, en la mateixa cadira. Llavors des de la cuina es veira com feien caldo gallec i l'oloret omplia tot l'espai. Llavors no vaig demanar un plat tot i que em moria de gana. Aquest cop he pogut menjar alguna cosa.

13:00 Acorto per la carretera.

13:30 Surto de sant Vicente.

17:25 Villamartin Pequeño. M'ha semblat que tot era pujada. Però el pitjor encara ha de venir.  A la sortida de "Casa Domingo" va començar a caure quatre gotes. Poca cosa, la veritat. Però quan la cosa semblava posar-se en plan pluja he tret l'impermeable de dins de la motxilla. I no m'el podria pasar. 

Quina ràbia. És prou ampli però la part de darrere s'enganxa en la motxilla i no aconsegueixo res. Desesperada, ho deixo estar. Protegeixo la motxilla petita embolcallant-la amb l'impermeable i afronto el Camí com puc.

Després de Villamartín Pequeño hi ve Villamartín Grande on hi ha un Hotel-Bar-BB anomenat Tentepié. A l'any 2019 me'l vaig trobar tancat. Ara també és tancat. A l'entrada  de la població, davant d'una petita capella, hi ha "Casa Capilla". Un dels seus habitats va sortir i va saludar. Vam tenir una conversa trivial.

- El bar és obert - m'assegura.

- De debó, perquè l'últim cop estava tancat - replico.

-Que si, que si, que està obert - em diu.

Però estava tancat. Chiuso.. Cerrado. Niente. 

Els lavabos de darrere també tancats. I  jo ja no podia més. Plou i he d'anar al lavabo,  però ja!  i no he trobat cap caminoi al bosc on entrar i amagar-me per a fer alguna cosa. Un  veí que surt de devant del bar m'explica que quan ja totes les habitacions són plenes, marxen.

I jo què? Un lavabo, necessito un lavabo. 

A la sortida de Vilamartín Grande hi ha una d'aquestes casetes per a esperar l'autobús a cobert de pluja i fred. Hi entro per a seure. Em pregunto si la jove coreana que vaig trobar el 2019 en aquest mateix lloc anava en la mateixa situació que jo estic ara. Si havia contat amb estar-se a l'hotel del que tothom parla tan bé i va resultar que era tancat.

Vull xisclar. Com és possible que en 20 km. no hi hagi res on una dona pugui anar a fer les seves necessitats. El senyor de davant de l'hotel m'havia explicat que San Xusto era allà, al costat, a només 3 km. i que tot fa baixada. Ja sé com són aquests "aquí al costat" d'aquesta penya. Diuen que és a 3 km. i segurament són 6 km. Com que ells van arreu amb el cotxe! Al Maps Surt clarament que són 8 km. Els vaig patir. I tant. 

Una de les coses a fer en una caminata és no còrrer quan es fa una baixada. Allà que anava jo, arrossegant els peus, intentant no cagar-me damunt i pregant per trobar un prat entre tan bosc d'eucaliptus o poder desfer-me d'aquella càrrega tan pesada.

Els meus precs van ser escoltats, entre Sondan i San Xusto hi havia un tros recentment desbrossat, amb el terra cobert de fullaresca amb un racó allà al fons.

Abans,  a Gordan, un vehicle es va aturar. El seu conductor, encuriosit, va preguntar i va explicar que ell havia fet el mateix Camí del Nord des de Irún. Que sa mare viu a Goldan i que ell viu a Lugo.  Tot allò mentrestant jo només que volia cagar.

Sortosament no em vaig tacar les calces i portava tovalloletes humides que, dissortadament una va caure damunt del "pastís" i no vaig voler recollir. De tan enrabiada que estava.

20:45 Bar A Corva. Arrivo al Bar-Restaurant A Corva. Li explico al senyor del bar el petit problema. De que havia estat trucant a un taxi allà a Villamartín i que tots estaven ocupats. I que no em trovaba en condicions de fer un pas més. Em prenc una canya. Sempre has de consumir abans. Parlem dels albergs tancats i de la pandemia, Elucubrem sobre les causes de la no apertura dels albergs tancats. 

Prop hi és l'edifici on al 2019 havia estat amb la jove coreana. Està abandonat, en ruines. Probablement la reapertura després de la pandemia no va ser possible debut al munt de barreres per accedir-hi. Poc abans, a Goldan, tampoc hi és l'alberg. Ni tan sols vaig veure l'edifici.

Aconsegueix que un taxista em  vingui a recollir.  Servicio Taxi José Mª Ron López. Em pregunta on vull anar i li dic que el lloc que ell em recomani ja m'està bé. Em recomana "Casa Gloria", una pensión tipus rural, però està en Lourenza mateix. Només els queda una habitació de 40 euros. Ja m'està bé. Pago a tothom amb el billets de 5 €. Aviat em quedaré sense. 

22:00 Lourenza. Dutxada i sense esma, em pregunto el perquè faig això, perquè tanta ansia? 

Ni parlant-ne d'escriure notes. Amb dificultats que rento els pantalons i les calces. L'habitació té tres cames i em sembla que he pagat les tres cames senceres. No em desbordo i deixo tot ben preparat damunt la taula conscient de que no seré capaç d'escriure ni una nota.  

Total de quilometres fets 27 km.