20/04/2022
Quin dia!
07:40 Bus de Tarragona a l'Estació del Camp. Café llet + croissant. Ennuvolat. Passo pel lavabo però no en faig res. Aprofito per a fer-me un selfie. el primer que em faig, i el penjo a Instagram. Surto amb els ulls tancats. No repeteixo la fotografia.
He agafat un autobús massa aviat. Però ja que estaba aixecada entretenir-me no hagués tingut sentit. Surto a l'andana a poder estar els últims minuts sense mascareta.
Tota aquesta història del tren ha sigut un malentès des del començament. Em pensava que sortia a les vuit i resulta que surt a les 9 h.
Quan pujo al tren em trobo que molts seients estan sense ocupar. Havia entès que anava ple a vessar i la meitat dels seients eren lliures. També anava la cosa que molts passatgers van optar per no tapar-se amb la mascareta.
Anava molta dona amb motxilla i em va sorprendre perquè no és gens habitual. Em moro de ganes de preguntar però no ho vaig fer. Encara ara rumio per si hauria preguntat. Vam arribar a València bé de temps, quan tocava.
11:10 València. Dinant a "La Pausa". Està a la mateixa estació València-Joaquin Sorolla i m'he passat amb la comanda. Si el que volia era entrar al lavabo amb un tea i un croissant hagués sigut més que suficient.
Amanida generosa feta d'ahir. Entrepà vegetal molt bo però amb massa "baixon" també d'ahir.
12:20 València. El tren entra per l'andana i ràpidament els passatger ocupen els seus seients. És ple a vessar. Hi sec al costat d'una dona jove i el seu nadó d'un parell d'anys. Parla en català i és un veritable alleugeriment no sentir accents llatins al cotxe.
Xaremm pels descosits. De viatges i d'experiències vitals. Ha sigut molt divertit. L'he regalat una polsera i l'he donat una altra per a l'amiga a la que anava a visitar. Ha quedat encantada. La veritat és que les polseres són tan simples que guayen només per això.
15:00 Madrid. Ens apropem a Madrid-Sur i es veuen les muntanyes nevades. Baixa la gran majoria de la gent inclosa la molt interessant companya i la seva filla Anna. Gairebé no puja ningú. Encara ha de passar per Chamartin que és l'Estació del Nord per a recollir a tots els que pararan en León o en Palència.
16:20 Segovia. Parem a Segovia. Ha nevat, nevat. Un pam del cap baix. Fa molt calor perquè duri però ha sigut divertit i ha agafat a la penya amb les jaquetes guardades. Les nevades han sigut molt localitzades. A Madrid només es veien amb neu les muntanyes i a Segovia només la ciutat por què un quilòmetre i més enllà els camps no mostraven cap senyal de que hagués nevat.
18:20 León. Baixa molta gent. Sé que ja ha parat uns quants cops però no he ates. M'he dormit i el meu cap queia de tard en tard però no em despertava.
18:30 Aprofito que hi ha dos seients lliures a l'altre costat i canvio. Vull fer alguna cosa i així deixo un xic més d'espai al meu company nou i jo puc tafanejar a dojo. Estem passant pels Monts de León i estan tots nevats.
19:00 Segon intent d'enviar un video. Havia enviat un però l'Instagram m'havia agafat el que no tocava.
20:45 Arribem a Oviedo. Ja hauriem d'estar a Gijon.
- D'aquí a 10 minutos serem a Gijon- dic jo.
- Vint minutos pel cap baix - em corregeix una passatgera que sembla avesada a aquests contratemps.
M'explica com m'ho he de manegar per a reclamar els diners pel retard a l'hora d'arribada. També m'explica que no cal que agafi un taxi per anar-hi fins a l'hotel perquè està a tocar de l'estació de tren.
com que Xixón és tan gran "a tocar" és un eufemisme per a descriure una passejada de 10 minuts. Però és veritat que era molt a prop.
21:15 Xixón. Encara hi ha llum solar. Es nota la diferència de longitud de Tarragona i Xixón. Li demano estar-me dos nit. Vull fer un vol tranquil per la ciutat sense portar la motxilla a sobre.
l'HOtel Avenida continua sent el que era però ara només té una estrella. Ja vaig ho veure a l'Hotel Ferran a Santiago. Es baixa la categoria per a subsistir.
No em dutxo. Surto ràpid a sopar. Em vull treure el gust del dinar i del berenar i vaig a un xinés. No ha sigut una bona idea.
El restaurant Hong-Kong, davant de l'estació d'autobusos no ha sigut la millor opció. M'abellia menjar lleuger i el menú ofert era gegantí per a mi. A més devia estar molt salat tot perquè només tornar a l'hotel m'he begut tota l'aigua que duia. A l'entrada m'he trobat mobles desmuntats i el menjador era buit del tot.Però resulta que hi tenen una petita sala, com una reserva, i allà hi havia gent. Poques taules però ple.
Hauria d'haver demanat una amanida de la casa i prou però he demanat el menú per a una persona:
- amanida i rotllo de primavera
- arròs tres delicies
- pollastre amb ametlles
plats massa complets, salats i gegantins. En un altre moment l'hagués agraït però per a aquesta nit era massa.
Ni tan sols he volgut passejar per la ciutat i això que tinc el port al costat. A l'hotel m'he dutxat i m'he preparat per a aquestes línies. Oh! sorpresa. Tot el material de la borsa dels llapis estava tacat de vermell i blau. D'on ha sortit aquest material que m'ha tacat la bossa i tot el que portava dintre.
Ha sigut la combinació de dos elements: les mines de colors que portava al mini-portamines que s'han sortit i un dels pinzells amb dipòsit que no estava ben tancat i l'aigua ha surat.
He fet bé de separar els materials en bosses: d'una banda el material i de l'altre les llibretes. Era poca aigua però gotejava i mès ha ajudat a desfer les mines de colors que d'altra manera l'hagués trobat intactes.
Com que últimament gairebé no anotava res ara m'està resultant difícil anotar quant he pagat pel sopar si em dutxo o no.
Continuo marejada, com si encara hi fos al tren. Una autèntica tortura dur la mascareta posada tantes hores seguides.
Marxo a dormir que són les dues de la matinada. No volia deixar cap cosa pendent que m'obligués a quedar-me a la habitació pel de matí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada