05/11/2019
07:35 Mondoñedo. Plou. Ha estat plovent des de ahir al vespre. La pregunta és si para un com es faci de dia.
08:00 Sortim de l'alberg. L¡he demanat al sr. de Barcelona que m'esperes. Ell m'ha comentat que té intenció d'anar amb taxi fins dalt, fins a Abadin, si fos necesari ja que no està per aguantar la pluja.
Anant cap a la plaça de la Catedral ens trobem amb un senyor. És de Cuenca i ja es coneixien amb el de Barcelona. Li comenta la nostra intenció i s'apunta. Pel que sembla. Pel que sembla, anava cap el Camí oficial. Però aquest camí està totalment desaconsellat en dies plujosos com el d'avui. Ho van marcar fa poc i encara es poden confondre els senders per a persones amb els senders que fan les besties.
Truquen a un taxi, el primer número que surt al Google, i en cinc minuts tenim una furgoneta disposada a portar-nos fins Abadin.
- Vint minuts- diu el conductor. És ben estrany, penso. Tota una etapa en 20 minuts. I per 15 € (a 5 € per passatger).
Però vet aquí que, mentrestant pujavem, la pluja minva i li demanem al conductor que s'aturi davant d'un senyal del camí a fi de començar a caminar des de allà.
08:30 Lousada. Començo a caminar. Si que sembla que la pluja ha minvat però només ho sembla. Poc després de començar per la pista, que gairebé no fa pujada, començo a estar mullada. Com que tot són pistes i poca pujada, en un tres i no res estic a Gontán.
10:00 Gontán. La població important és Abadín. Els dos albergues d'aquesta ciutat són tancats.
Plou, així que busco el bar Regueiro, prop de l'alberg i em prenc un cafellet. Rumio què fer. A l'igual que va passar a Mondoñedo, la informació sobre el transport públic és nul·la. Li pregunto a la mestressa del local. Em diu que m'apropi fins a Abadin que és possible que allà hi hagi alguna cosa. També que pregunti abans a l'encarregat de l'alberg que segurament estarà fent dissabte.
I és veritat. Em trobo a l'encarregat de l'alberg netejant. Confirma lo dit. Que baixi fins la carretera, fins a Abadin.
Abadin sembla una població important. Un edifici important, on està instal·lat la conselleria així ho demostra. Fins un quart o dos d'una no hi ha cap autobús cap a Villalba.
Així que, em toca esperar. Primer una estona al Bar-Restaurant Goar, on també tenen habitacions per a peregrins. Segon, al carrer. No fos cas que l'autobús passi abans els de l'habitual i et deixi a terra fins a la nit.
10:50 Km. 140,097
12:25 Abadin. Bus cap a Villalba. Fa dos dies em vaig prometre que, com que només plovia fort per la tarda, l'únic que havia de fer era arribar a primera hora de la tarda i passar l'estona que pogués jo dins de l'alberg.
Avui no he pogut amb la promesa. A Gontan ja era molla i només faltava 5 minuts més de pluja per a que les sabates també hi fossin molles.
La carretera per on passava l'autobús era tota apedaçada i amb pegotes de quitrà i gravilla arreu. Quina diferència amb la 634 nova de trinca i infrautilitzada perquè tothom va per l'A8, autopista gratuita del nord.
A Villalba hem parat a l'estació. Des de el primer moment es comprova que all'o te d'estació el rètol de fora fins i tot, a la paret exterior a la porta, hi ha una placa conmemorativa de quan va ser inaugurat l'edifici. Preciós. Però semblava que hagués passat tota combinació per la instal·lació. No estava més bruta perquè era impossible.
Consulto. Hi ha dos o tres llocs. M'encamino cap a l'Alberg oficial. Així que retrocedo per la carretera fins a l'entrada del poble i aquí estic.
Aprofitant que era just migdia m'apropo fins el restaurant A Revolta i en colo al menjador sense preguntar si hi havia algú esperant. Crema de verdura mes tall de gall d'indi i flam: 10,00€
És així com, a quarts de quatre ja ho tenia tot fet. Tot, tot, tot. I si no fos per la pluja m'hagués fet un vol per la ciutat. Ahir, a la molt preciosa Mondoñedo, no la vaig poder gaudir pel mateix motiu. He fet migdiada, eixugadora, de tot. Avorrida.
Mentrestant dinava he enviat un comentari sobre Rivadesella a aquell pallús groller i pocasolta. Necessitava un vot negatiu.
21:50 Acabo de sopar. Sopa i fruita. Un dia llarg. Avorrit. Hauria de ser meravellós el que queda de camí per a compensar tanta frustació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada