2022 de Ribadeo a Santiago dia 4: Ribadeo - Lourenza

 

23/04/2022

09:00 Ribadeo. Sortint de l'alberg. Estic sola. L'altra persona que vaig sentir ahir nit ja ha marxat tot deixant un pegote de paper al water, sense tirar de la cadena.

Ha plogut durant la nit. El terra està encara més mullat que ahir. Em preparo un tea verd amb llet i l'aboco a l'ampolla específica. Una tercera part de tea m'ho prenc directament de la tassa on l'havia preparat. Separo unes galetes i inicio el Camí. 

09:00 Trobo una taula per a berenar al costat del cementiri. M'aturo a prendre'm el tea que queda i les galetes però no puc. Mentrestant estic asseguda passen 5 caminants. Van tan poc a poc com jo.  Ja ens trobarem quan ells s'aturin.

10:50 Vilela.  És una localitat molt petita. Al Gronze diu que hi ha un alberg però no sembla estar obert.

11:45 Surto de Celeiros.

11:55 Entro en Vilar. De dins d'un cobert se sent "Everybody talkin" que em transporta a temps més innocents. Decideixo desviar-me del camí per tal d'anar al bar proper. l'operari de dins del cobert sur per informar-me que el Camí no va per allà.

-Vaig al bar- li explico. Bar-Restaurant-Pensió "Casa Domingo".

Dintre només hi ha un senyor fent els mots encreuats. 

- Vull esmorzar - l'explico - Què em pots oferir?

- Vols un entrepà?

- Perfecte. 

I em prepara un entrepà gegantí de llom arrebossat, molt  bó, sense coberts. Sortosament tinc la navalla a mà i em dedico a tallar la carn en tires més adequades a la mala dentadura que ara pateixo. 

La pensió aquesta és la que jo situava a uns quilometres més enllà. Encara és massa aviat per eentaforar-se en una habitació. En el 2019 vaig seure en la mateixa taula, en la mateixa cadira. Llavors des de la cuina es veira com feien caldo gallec i l'oloret omplia tot l'espai. Llavors no vaig demanar un plat tot i que em moria de gana. Aquest cop he pogut menjar alguna cosa.

13:00 Acorto per la carretera.

13:30 Surto de sant Vicente.

17:25 Villamartin Pequeño. M'ha semblat que tot era pujada. Però el pitjor encara ha de venir.  A la sortida de "Casa Domingo" va començar a caure quatre gotes. Poca cosa, la veritat. Però quan la cosa semblava posar-se en plan pluja he tret l'impermeable de dins de la motxilla. I no m'el podria pasar. 

Quina ràbia. És prou ampli però la part de darrere s'enganxa en la motxilla i no aconsegueixo res. Desesperada, ho deixo estar. Protegeixo la motxilla petita embolcallant-la amb l'impermeable i afronto el Camí com puc.

Després de Villamartín Pequeño hi ve Villamartín Grande on hi ha un Hotel-Bar-BB anomenat Tentepié. A l'any 2019 me'l vaig trobar tancat. Ara també és tancat. A l'entrada  de la població, davant d'una petita capella, hi ha "Casa Capilla". Un dels seus habitats va sortir i va saludar. Vam tenir una conversa trivial.

- El bar és obert - m'assegura.

- De debó, perquè l'últim cop estava tancat - replico.

-Que si, que si, que està obert - em diu.

Però estava tancat. Chiuso.. Cerrado. Niente. 

Els lavabos de darrere també tancats. I  jo ja no podia més. Plou i he d'anar al lavabo,  però ja!  i no he trobat cap caminoi al bosc on entrar i amagar-me per a fer alguna cosa. Un  veí que surt de devant del bar m'explica que quan ja totes les habitacions són plenes, marxen.

I jo què? Un lavabo, necessito un lavabo. 

A la sortida de Vilamartín Grande hi ha una d'aquestes casetes per a esperar l'autobús a cobert de pluja i fred. Hi entro per a seure. Em pregunto si la jove coreana que vaig trobar el 2019 en aquest mateix lloc anava en la mateixa situació que jo estic ara. Si havia contat amb estar-se a l'hotel del que tothom parla tan bé i va resultar que era tancat.

Vull xisclar. Com és possible que en 20 km. no hi hagi res on una dona pugui anar a fer les seves necessitats. El senyor de davant de l'hotel m'havia explicat que San Xusto era allà, al costat, a només 3 km. i que tot fa baixada. Ja sé com són aquests "aquí al costat" d'aquesta penya. Diuen que és a 3 km. i segurament són 6 km. Com que ells van arreu amb el cotxe! Al Maps Surt clarament que són 8 km. Els vaig patir. I tant. 

Una de les coses a fer en una caminata és no còrrer quan es fa una baixada. Allà que anava jo, arrossegant els peus, intentant no cagar-me damunt i pregant per trobar un prat entre tan bosc d'eucaliptus o poder desfer-me d'aquella càrrega tan pesada.

Els meus precs van ser escoltats, entre Sondan i San Xusto hi havia un tros recentment desbrossat, amb el terra cobert de fullaresca amb un racó allà al fons.

Abans,  a Gordan, un vehicle es va aturar. El seu conductor, encuriosit, va preguntar i va explicar que ell havia fet el mateix Camí del Nord des de Irún. Que sa mare viu a Goldan i que ell viu a Lugo.  Tot allò mentrestant jo només que volia cagar.

Sortosament no em vaig tacar les calces i portava tovalloletes humides que, dissortadament una va caure damunt del "pastís" i no vaig voler recollir. De tan enrabiada que estava.

20:45 Bar A Corva. Arrivo al Bar-Restaurant A Corva. Li explico al senyor del bar el petit problema. De que havia estat trucant a un taxi allà a Villamartín i que tots estaven ocupats. I que no em trovaba en condicions de fer un pas més. Em prenc una canya. Sempre has de consumir abans. Parlem dels albergs tancats i de la pandemia, Elucubrem sobre les causes de la no apertura dels albergs tancats. 

Prop hi és l'edifici on al 2019 havia estat amb la jove coreana. Està abandonat, en ruines. Probablement la reapertura després de la pandemia no va ser possible debut al munt de barreres per accedir-hi. Poc abans, a Goldan, tampoc hi és l'alberg. Ni tan sols vaig veure l'edifici.

Aconsegueix que un taxista em  vingui a recollir.  Servicio Taxi José Mª Ron López. Em pregunta on vull anar i li dic que el lloc que ell em recomani ja m'està bé. Em recomana "Casa Gloria", una pensión tipus rural, però està en Lourenza mateix. Només els queda una habitació de 40 euros. Ja m'està bé. Pago a tothom amb el billets de 5 €. Aviat em quedaré sense. 

22:00 Lourenza. Dutxada i sense esma, em pregunto el perquè faig això, perquè tanta ansia? 

Ni parlant-ne d'escriure notes. Amb dificultats que rento els pantalons i les calces. L'habitació té tres cames i em sembla que he pagat les tres cames senceres. No em desbordo i deixo tot ben preparat damunt la taula conscient de que no seré capaç d'escriure ni una nota.  

Total de quilometres fets 27 km.

2022 de Ribabeo a Santiago dia 3: Xixón - Ribadeo

 

22/04/2022

03:30 No puc dormir. Preparar el material, que no es quedi res per oblidat m'ha desvetllat i ara no puc dormir. He deixat tot per a l'últim moment. Sellar la credencial, comprovar l'horari del bus fins a Ribadeo, i això que no ha significat més que uns minuts m'ha desvetllat i no hi ha manera. 

Així que he decidit no perdre el bus de les  set i esperar a que sigui aquesta hora mentrestant escric un sic i acabo per comprovar que tot està bé.

He comprovat al  Gronze els albergs que són oberts i ara, com que ja és tempora, tots surten com oberts.

He estat a punt de fer una reserva al mateix on vaig estar al 2019 però s'havia de fer a través de Booking i no em venia de gust baixar-me l'aplicació. El mòvil està que no hi cap ni una d'aplicacions. 

Els videos, un cop penjats, els hauré d'esborrar perquè ocupen molt però esperaré un parell de dies. He estat penjant coses sense posar els hastags. Quan  torni a Tarragona ho faré amb tranquil·litat. Ara només m'he de concentrar en fotografiar i penjar per no acumular al final del dia. 

Mentre venia en tren pensava en la Kira, en lo soleta que està, en si havia fet bé de fer el viatge ara.

Hi sóc aquí i tota l'ànsia que tenia ha desaparegut. No em sembla tan important fer el Camí. Però pensava: si no ho fas ara cada cop et farà més peresa fins arrivi el moment en el que no aniràs enlloc.

06:45 Autobús directe a Avilés. Resulta que autobusos directes a Ribadeo no existeixen. Primer he de passar per Avilés. Tot i haver estat a l'estació d'autobusos a dos quarts per poc que perdo el bus quan m'adono que he de comprar el bitllet previàment a la màquina expendedora. No era l'única despistada. Una senyora que havia perdut el bus a Oviedo m'entreté preguntant-me per com funciona la màquina expendedora.

-Senyora que no ho veu, que sóc una turista i no tinc ni idea- Però en comptes d'això l'he explicat fins on he pogut.

l'autobús anava bastant ple. I amb un parell de persones tossint. Tothom portava mascaretes però aquestes tos en espais tancats haurien de vigilar-se. 

07:15 Avilés. Arribem a Avilés. L'estació d'autobusos d'Avilés és llargaruda, un llarg aparcament amb la zona d'espera columnada. Cada columna apartat, senyalat clarament en un cartell on anirà el bus allà es pari. Vaig a l'estació i compro el bitllet a la màquina expendedora. Just que surto que aquella estació també és de tren. Renfe i l'EVE hi són allà. No m'importa haver comprat el bitllet, el que no vull és tornar a anar en bus. 

El senyor de l'oficina de Renfe que em veu despista em pregunta si em pot ajudar. Li pregunto si els trens del FEVE arribaria a Ribadeo. No té ni idea. Ho consulta a l'ordinador. Consulta i consulta. Surt sense saber que informar. S'ofereix a acompanyar-me fins a l'altre costat per preguntar en la secció del bus. 

Un jove ens acompanya i va explicant que no. Que si que hi ha però que tarda hores. Que el bus en un tres i no res és a Ribadeo.

Els agreixo l'atenció. Al senyor de Renfe i al jove que em sembla va voler alguna cosa més. Marxo ràpid cap a la zona dels autobusos. Encara estic a temps.

07:30 Sortida d'Avilés. L'autobús va mig buit però al llarg del munt de parades que fa puja i baixa gent. Puja i baixa. Em quedo adormida. 

La motxilla va a la zona dels equipatges. Es segur que la motxilla hi vaig allà entaforada?  S'ha fet molt feixuc tot plegat. Adormida i tot l'últim tram, el de la ria, l'he patit. Tant que m'he plantejat treure les polseres de la borsa i potar. Perquè ja no aguantava cap altra corba. 

10:25 Ribadeo. Arribo a Ribadeo i començo a caminar sense rumb. Una senyora que em pregunta si estic fent el Camí i li dic que si. M'aconsella. Li explico que vull passar la nit a Ribadeo. Vull veure el poble. Li dic que busco un lloc on esmorzar que estic despistada. I m'ha indicat la pastisseria on soc ara, fent teemps, escrivint.

11:50 Acabo de prendre'm un café llet i una ensaimada  amb crema. Molt bo. 

12:05 M'estic a l'Alberg A Porte. És obert però estan netejant i em sap greu trepitjar el terra mullat. A aquest alberg vaig estar a l'any 2019 i l'ambient va ser tan bo que m'abellia tornar-hi. Però un cop a Ribadeo m'he desinflat un xic i després de 5 minuts he sortit i m'he vingut fins a l'Alberg Viruze tot just al Camí, a la sortida de Ribadeo.

M'ha atès un senyor amb tanta panxa com jo i tracte afable. M'informa que "Les Catedrals" hi són a 12 km. D'entrata penso en llogar un taxi. Anant cap el centre del poble m'ho repenso. Dino en un lloc "El huerto de san Roque" o alguna cosa així. El primer plat massa pijo, pobrissó, però el segon complia els requissits d'un plat: una tercera part és proteïna, una tercera part hidrats de carboni i una altra tercera vegetals.

He penjat una entrada a l'instagram citant-los. Han reaccionat aplaudint-ho. 

El  restaurant és ple a vessar. Amb el menú inclou vi, una ampolla. A mig dinar noto una taca vermella damunt la taula. Netejo l'ampolla amb un mocador de paper i utilitzo un altre per a recolzar i que no torni a tacar, però torna a sortir una taca vermella. L'ampolla ha de tenir una fisura per on s'escapa el vi i ha d'estar a la base. 

Quan acabo adverteixo al cambrer que recull la taula tot demanat-li que l'agafi amb els mocadors. El vi negre és tan escandalós com la sang a l'hora de tacar.

De tornada cap a l'Alberg Viruxe entro a un super multipreu i em compro una pinta perquè  el que tenia portava un mirall que he trencat quan la pinta s'ha marxat de les meves mans camí del terra. 

Ja a l'alberg m'he canviat ràpidament perquè l'amfitrió les renti. No m'agrada aquest sistema. Encara pateixo les conseqüències de 'últim cop, que em va destrossar la roba.

M'estic a la sala comuna, sola, escoltant el telenotícies Comarques. Haver passat la mà en blanc ara em passa factura. Les cames em fan figa i només que vull tancar els ulls. 

Nota: He trobat les ulleres que em pensava perdudes. Eren a la motxilla dintre de la roba.

19:00 Berenar. Després d'una migdiada no hi ha res millor que un berenar. El got de plàstic que he comprat no serveix per el microones. Havia comprat un a MUJI expressament i al final em porto un de vell que no és vàlid.

Mentrestant dormia m'han baixat la roba neta i eixuta. Lo de la cuina continua sent un problema. Depenc totalment de la resistència que porto. Em fa por que un dia la deixi oblidada. Això és responsable, en part, de que pel de matí no em prepari res per a esmorzar. Com que d'esperar a que la resistència es refredi per poder-la guardar. 

És una qüestió de percepció. Només he de sentir tres minuts més tard.

22:15 He estat treballant una aquarel·la senzilla sobre "Les Catedrales" ja que al final era complicat anar-hi. El paper no admet obres d'art. Un detall tipus il·lustració però no pas una aquarel·la com per a vendre-la.

El retolador marró que he portat serà la propera eina a treballar perquè amb el llapis es treballa bé però un cop pintes el llapis desapareix del tot.

Estic sola a l'alberg. Plou i és potser un motiu i un bon motiu per a que la gent no aparegui. L'he comentat a l'encarregat que ara estem em plena temporada d'examens i de presentació de treballs.

A partir del 15 de març tota la jovenesa estarà lliure d'examens  i n'hi haurà un fotiment de gent fent el Camí. Jo que volia turistejar per Ribadeo llegeixo que "Les Catedrals" s'han de visitar amb la marea baixa. 

Volia allitar-me aviat però ja són quarts d'onze i encara he de muntar-ho tot.

2022 De Ribadeo a Santiago Dia 2: Xixón

 

No m'aixeco abans de les 9 però no tan tard. El primer és posar el mòvil a càrregar perquè anit el vaig utilitzar massa. 

Em maquillo i em vesteixo i surto al carrer.

10:30 Caféllet i croissant a la cafeteria del Mercat del Sur, un preciós edifici d'una sola planta que dissortadament té la meitat dels locals tancats. Està al costat, fent cantonada amb la plaça d'Europa.  Xixón és gegantí i no en tinc intenció de recorre'l sencer. Em limito al barri on es l'Hotel, prop del port.

Em trobo un Decathlon i entro. Un cop dintre em recordo que no porto xiulet. Ja que hi sóc aprofito i em regalo uns llums pel cap. Segurament els mateixos que em volia regalar el Manolo i que li vaig dir que no. Anit ho vaig passar molt magres per a escriure perquè la llum de l'habitació és terrible i jo em feia ombra sobre el paper. Compro un xiulet, un llum frontal recargable i un barret semblant al que portava però en color gris fosc.

En realitat jo anava camí del Tiger perquè tan la bateria com el llum de mà  no es  carreguen encara que estigui tota la nit endollat. Ja en el viatge de Portugal em va passar. Els cable no són dolents però no són compatible amb totes les  andròmines.

Al Tiger compro uns mitons que semblen de la meva talla.  També cau unes bosses per a la roba i el cable que és que realment he anat a buscar. 

Al carrer "Corrida" que ara només resta oberts els restaurants i els llocs de tapes trobo una cerveseria amb una porta per darrere que em permet passar pel lavabo. Són encara les dotze i no puc estar-me ja amb cerveses perquè això significa que d'aquí deu minuts hauré de tornar a passar pel lavabo. 

Continuo amb la passejada i entro a   Boketto   una preciosa papereria amb tot de marques que m'agraden. No em puc resistir   i em compro  andròmines tot i que m'hagués agradat comprar dos o tres llibretes.

12.40 Xixón. Surto de la papereria i m'apropo a una platja propera. Torno a la papereria. No tinc maquineta i vull provar un llapis que m'he comprat per a comprovar que tal va.

Després  torno  a passejar ja en direcció de l'hotel. A mig camí busco un restaurant japonès con dinar lleugerament.

13:54 Restaurant Japonès "My Sushi"  on dino molt bé amb un bento, cervesa i postre. 

14:50 Torno a l'hotel amb intenció d'estar fora cap a les set però m'aclaparo amb el fet la llanterna no es carregui. Escric al diari i, al final, ordeno papers.

Sempre que alguna cossa em passar, o camino, o viatjo, he d'anar molt al lavabo. A vegades em quedo gelada i, com ara, m'he allitar. He dormit i he somniat. Mala cosa

Tal com he anotat en observacions el canvi de roba per a dormir no ha sigut cap bona pensada. Amb el conjunt que tenia podia sortir al carrer si era necessari però ara vaig en pijama i ni tan sols podria baixar  al vestíbul. No ha sigut una bona idea i de cap de les maneres i només he guanyat 100 gr. més lleuger.

Migdiada. 

19:15  Surto de l'Hotel. Passejada. Uns quants videos. M'he apropat fins a un dels ports i recorro el passeig que voreja la costa. A la punta, vora d'un antic fortí, hi ha unes pistes que els skateboarders han fet seu. Ple de jovenalla tots gaudint del dia tan bo que ha fet.

Vora mar em trobo un pintor. Vull apropar-me i seure al costar per a observar. El veig molt concentrat i no m'apropo. Palplantada rere seu observo com l'home es distreu i em mira. Marxo.

Tenia clar que no volia sopar fora. Tot l'ambient que durant el matí omplia els carrer decau cap el vespre. Passo per davant d'un caixer el meu banc i aprofito per a treure diners. Gairebé tot el que he pagat aquests dies ha sigut amb una targeta però tenia la sensació de  no tenir prou efectiu. A partir d'ara practicament tot s'ha de pagar en efectiu. 

Abans d'entrar a l'hotel m'he passat per l'estació d'autobusos. M'he descuidat comprovar els horaris encara que havia anotat del web. Però la finestreta tancava en minuts i ho he deixat còrrer. 

A l'hotel he xerrat amb la recepcionista i cap a les 10 h. sopava l'entrepà que, potser. no hauria d'haver menjat i un brou amb sopinstant.

2022 De Ribadeo a Santiago Dia 1: Tarragona - Xixón

 

20/04/2022

Quin dia!

07:40 Bus de Tarragona a l'Estació del Camp. Café llet + croissant. Ennuvolat. Passo pel lavabo però no en faig res. Aprofito per a fer-me un selfie. el primer que em faig, i el penjo a Instagram. Surto amb els ulls tancats. No repeteixo la fotografia.

He agafat un autobús massa aviat. Però ja que estaba aixecada entretenir-me  no hagués tingut sentit. Surto a l'andana a poder estar els últims minuts sense mascareta.

Tota aquesta història del tren ha sigut un malentès des del començament. Em pensava que sortia a les vuit i resulta que surt a les 9 h.

Quan pujo al tren em trobo que molts seients estan sense ocupar. Havia entès que anava ple a vessar  i la meitat dels seients eren lliures. També anava la cosa que molts passatgers van optar per no tapar-se amb la mascareta. 

Anava molta dona amb motxilla i em va sorprendre perquè no és gens habitual. Em moro de ganes de preguntar però no ho vaig fer. Encara ara rumio per si hauria preguntat. Vam arribar a València bé de temps, quan tocava.

11:10 València. Dinant a "La Pausa". Està a la mateixa estació València-Joaquin Sorolla i m'he passat amb la comanda. Si el que volia era entrar al lavabo amb un tea i un croissant hagués sigut més que suficient.

Amanida generosa feta d'ahir. Entrepà vegetal molt bo però amb massa "baixon" també d'ahir.

12:20 València. El tren entra per l'andana i ràpidament els passatger ocupen els seus seients. És ple a vessar. Hi sec al costat d'una dona jove i el seu nadó d'un parell d'anys. Parla en català i és un veritable alleugeriment no sentir accents llatins al cotxe.

Xaremm pels descosits. De viatges i d'experiències vitals. Ha sigut molt divertit. L'he regalat una polsera i l'he donat una altra per a l'amiga a la que anava a visitar. Ha quedat encantada. La veritat és que les polseres són tan simples que guayen només per això.

15:00 Madrid. Ens apropem a Madrid-Sur i es veuen les muntanyes nevades. Baixa la gran majoria de la gent inclosa la molt interessant companya i la seva filla Anna. Gairebé no puja ningú. Encara ha de passar per Chamartin que és l'Estació del Nord per a recollir a tots els que pararan en León o en Palència.

16:20 Segovia. Parem a Segovia. Ha nevat, nevat. Un pam del cap baix. Fa molt calor perquè duri però ha sigut divertit i ha agafat a la penya amb les jaquetes guardades. Les nevades han sigut molt localitzades. A Madrid només es veien amb neu les muntanyes i a Segovia només la ciutat por què un quilòmetre i més enllà els camps no mostraven cap senyal de que hagués nevat.

18:20 León. Baixa molta gent. Sé que ja ha parat uns quants cops però no he ates. M'he dormit i el meu cap queia de tard en tard però no em despertava. 

18:30 Aprofito que hi ha dos seients lliures a l'altre costat i canvio. Vull fer alguna cosa i així deixo un xic més d'espai al meu company nou i jo puc tafanejar a dojo. Estem passant pels Monts de León i estan tots nevats.

19:00 Segon intent d'enviar un video. Havia enviat un però l'Instagram m'havia agafat el que no tocava. 

20:45 Arribem a Oviedo. Ja hauriem d'estar a Gijon. 

- D'aquí a 10 minutos serem a Gijon- dic jo.

- Vint minutos pel cap baix - em corregeix una passatgera que sembla avesada a aquests contratemps.

M'explica com m'ho he de manegar per a reclamar els diners pel retard a l'hora d'arribada. També m'explica que no cal que agafi un taxi per anar-hi fins a l'hotel perquè està a tocar de l'estació de tren. 

com que Xixón és tan gran "a tocar" és un eufemisme per a descriure una passejada de 10 minuts. Però és veritat que era molt a prop. 

21:15 Xixón. Encara hi ha llum solar. Es nota la diferència de longitud de Tarragona i Xixón. Li demano estar-me dos nit. Vull fer un vol tranquil per la ciutat sense portar la motxilla a sobre. 

l'HOtel Avenida continua sent el que era però ara només té una estrella. Ja vaig ho veure a l'Hotel Ferran a Santiago. Es baixa la categoria per a subsistir.

No em dutxo. Surto ràpid a sopar. Em vull treure el gust del dinar i del berenar i vaig a un xinés. No ha sigut una bona idea. 

El restaurant Hong-Kong, davant de l'estació d'autobusos no ha sigut la millor opció. M'abellia menjar lleuger i el menú ofert era gegantí per a mi. A més devia estar molt salat tot perquè només tornar a l'hotel m'he begut tota l'aigua que duia. A l'entrada m'he trobat mobles desmuntats i el menjador era buit del tot.Però resulta que hi tenen una petita sala, com una reserva, i allà hi havia gent. Poques taules però ple.

Hauria d'haver demanat una amanida de la casa i prou però he demanat el menú per a una persona:

- amanida i rotllo de primavera

- arròs tres delicies

- pollastre amb ametlles

plats massa complets, salats i gegantins. En un altre moment l'hagués agraït però per a aquesta nit era massa.

Ni tan sols he volgut passejar per la ciutat i això que tinc el port al costat. A l'hotel m'he dutxat i m'he preparat per a aquestes línies. Oh! sorpresa. Tot el material de la borsa dels llapis estava tacat de vermell i blau. D'on ha sortit aquest material que m'ha tacat la bossa i tot el que portava dintre.

Ha sigut la combinació de dos elements: les mines de colors que portava al mini-portamines que s'han sortit i un dels pinzells amb dipòsit que no estava ben tancat i l'aigua ha surat. 

He fet bé de separar els materials en bosses: d'una banda el material i de l'altre les llibretes. Era poca aigua però gotejava i mès ha ajudat a desfer les mines de colors que d'altra manera l'hagués trobat intactes. 

Com que últimament gairebé no anotava res ara m'està resultant difícil anotar quant he pagat pel sopar  si em dutxo o no.

Continuo marejada, com si encara hi fos al tren. Una autèntica tortura dur la mascareta posada tantes hores seguides.

Marxo a dormir que són les dues de la matinada. No volia deixar cap cosa pendent que m'obligués a quedar-me a la habitació pel de matí. 

2019 de Santander a Santigado dia 22. A Coruña - Tarragona

 

07/11/2019

Tarragona. Que dura lliçó ha sigut no haver-me preparat per a la pluja. Havia anat  uns quants cops a Decathlon però finalment no havia comprat res. Ara sé que ñes indispensable comprar roba que s'eixugui ràpidament.

Kilometres caminats 280 aproximadament. Kilometres fets damunt d'un transport 180 aproximadament.

2019 De Santander a Santiago dia 21: Vilalba - A Coruña

 

06/11/2019

08:00 Surto de l'Alberg. Per la nit vaig preparar la roba de viatjar i no pas la roba de caminar. Això significa que de nit ja havia pres la decisió. 

Farta de pluja. Farta d'arribar mullada als destins. Farta de pagar un fotimer de diners en eixugadores. 

Amb tot, quan vaig arribar al bar Kestya, on venen els bitllets de bus, he tornat a consultar el temps. Pluja avui i pluja demà. Em qüestiono quin camí agafar fins a Lugo i esperar a demà pel de matí?

A vegades eks esdeveniments venen a nosaltres sense demanar-ho. Un cop havia fet un petit vol per Villalba decideixo tornar cap a l'estació de bus.

I... coi!!

Que em trobo al senyor de Barcelona a punt d'agafar l'autobús fins a Baamonde. Però jo no vull continuar fent el  Camí damunt de l'autobús. L'autobús que ell espera arriba fins A Coruña. No és la ciutat on jo vull anar però a vegades aquestes oportunitats són per agafar-les al vol.

09:30 l'autobús ja porta retard. Pel que sembla l'empresa Arriva no és massa "puntual" i els veïns ja ho saben. S'han d'esperar un quart d'hora abans pel cap baix. 

Després d'uns minuts el sr. de Barcelona es retira, fastiguejat, evitant una conversa que mantinc amb un veí queixós dels polítics locals.  Per a mí és com un dia més a la feina però per a ells sembla una conversa desagradable.

El viatge fins A Coruña és molt ràpid: un parell de parades en población petites i la resta es fa tot per una autovia directe a la ciutat.

Quan arribo a l'estació d'autobusos de A Coruña el primer que he fet és comprovar on para l'estació de trens.

El segon és passar per El Corte Ingles davant de l'estació i utilitzar el lavabo.

He comprat el bitllet de tren: 100,00€ Però l'estació no disposa d'un espai per a consigna. Passejar per la ciutat amb la motxilla a sobre no és el meu ideal.

11:45 A Coruña. Al bar esmorzo i faig el niu. He de fer passar l'estona com sigui.

12:45 A Coruña. Estació de tren. Ja he fet tot el que podia fer prop a l'estació. El primer va ser anar a esmorzar. Aquí prop café i empanada de zorza. M'informa la mestressa del local que a l'estació d'autobusos si que hi ha una consigna. L'estació de bus està al costat de El Corte Ingles. Així que, cap allà que m'adreço.

Primer deixo la motxilla. No faig cas sobre no deixar menjar ni productes pereceders ni aigua. Un cop vist un El Corte Ingles has vist tots. La secció de la llibreria era esplèndida però la papereria era molt escasa. Si, a més, hi ha el fet que jo no necessito res de res, doncs això. Al costat hi ha unes galeries comercials, de l'estil de El Corte  Ingles Diagonal. Res interessant.

Cap a les dues busco un restaurant xinès prop. El trobo, miraculosament. Dinar: semblava xines però no m'ha agradat més la sopa. Les tallarines eren fideus o spagetti. El pollastre amb simbo no m'ha agradat. La salsa semblava passada, com avinagrada. Els plats eren generosos i la vaixella impecable però a mi no m'ha tret la gana d'un bon dinar xinés. 

Encara tenia dues hores per a voltar però a totes les ciutats passa el mateix. És migdia i és l'hora de dinar. 

16:00 A Coruña. Estació de tren. Acabo de veure un endoll i estic per endollar el mòvil. Amb el Maps es decarrega de seguida. 

 

2019 De Santander a Santiago dia 20: Mondoñedo - Vilalba

 

05/11/2019

07:35 Mondoñedo. Plou. Ha estat plovent des de ahir al vespre. La pregunta és si para un com es faci de dia.

08:00 Sortim de l'alberg. L¡he demanat al sr. de Barcelona que m'esperes. Ell m'ha comentat que té intenció d'anar amb taxi fins dalt, fins a Abadin, si fos necesari ja que no està per aguantar la pluja. 

Anant cap a la plaça de la Catedral ens trobem amb un senyor. És de Cuenca i ja es coneixien amb el de Barcelona. Li comenta la nostra intenció i s'apunta. Pel que sembla. Pel que sembla, anava cap el Camí oficial. Però aquest camí està totalment desaconsellat en dies plujosos com el d'avui. Ho van marcar fa poc i encara es poden confondre els senders per a persones amb els senders que fan les besties.

Truquen a un taxi, el primer número que surt al Google, i en cinc minuts tenim una furgoneta disposada a portar-nos fins  Abadin.

- Vint minuts- diu el conductor. És ben estrany, penso. Tota una etapa en 20 minuts. I per 15 € (a 5 € per passatger).

Però vet aquí que, mentrestant pujavem, la pluja minva i li demanem al conductor que s'aturi davant d'un senyal del camí a fi de començar a caminar des de allà. 

08:30 Lousada. Començo a caminar. Si que sembla que la pluja ha minvat però només ho sembla. Poc després de començar per la pista, que gairebé no fa pujada, començo a estar mullada. Com que tot són pistes i poca pujada, en un tres i no res estic a Gontán.

10:00 Gontán.  La població important és Abadín. Els dos albergues d'aquesta ciutat són tancats.

Plou, així que busco el bar Regueiro, prop de l'alberg i em prenc un cafellet. Rumio què fer. A l'igual que va passar  a Mondoñedo, la informació sobre el transport públic és nul·la. Li pregunto a la mestressa del local. Em diu que m'apropi fins a Abadin que és possible que allà hi hagi alguna cosa. També que pregunti abans a l'encarregat de l'alberg que segurament estarà fent dissabte. 

I és veritat. Em trobo a l'encarregat de l'alberg netejant. Confirma lo dit. Que baixi fins la carretera, fins a Abadin.

Abadin sembla una població important. Un edifici important, on està instal·lat la conselleria  així ho demostra. Fins un quart o dos d'una no hi ha cap autobús cap a Villalba. 

Així que, em toca esperar. Primer una estona al Bar-Restaurant Goar, on també tenen habitacions per a peregrins. Segon, al carrer. No fos cas que l'autobús passi abans els de l'habitual i et deixi a terra fins a la nit. 

10:50 Km. 140,097

12:25 Abadin. Bus cap a Villalba. Fa dos dies em vaig prometre que, com que només plovia fort per la tarda, l'únic que havia de fer era arribar a primera hora de la tarda i passar l'estona que pogués jo dins de l'alberg.

Avui no he pogut amb la promesa. A Gontan ja era molla i només faltava 5 minuts més de pluja per a que les sabates també hi fossin molles.

La carretera per on passava l'autobús era tota apedaçada i amb pegotes de quitrà i gravilla arreu. Quina diferència amb la 634 nova de trinca i infrautilitzada perquè tothom va per l'A8, autopista gratuita del nord. 

A Villalba hem parat a l'estació. Des de el primer moment es comprova que all'o te d'estació el rètol de fora fins i tot, a la paret exterior a la porta, hi ha una placa conmemorativa de quan va ser inaugurat l'edifici. Preciós.  Però semblava que hagués passat tota combinació per la instal·lació. No estava més bruta perquè era impossible.

Consulto. Hi ha dos o tres llocs. M'encamino cap a l'Alberg oficial. Així que retrocedo per la carretera fins a l'entrada del poble i aquí estic.

Aprofitant que era just migdia m'apropo fins el restaurant A Revolta  i en colo al menjador sense preguntar si hi havia algú esperant. Crema de verdura mes tall de gall d'indi i flam: 10,00€

És així com, a quarts de quatre ja ho tenia tot fet. Tot, tot, tot. I si no fos per la pluja m'hagués fet un vol per la ciutat. Ahir, a la molt preciosa Mondoñedo, no la vaig poder gaudir pel mateix motiu. He fet migdiada, eixugadora, de tot. Avorrida. 

Mentrestant dinava he enviat un comentari sobre Rivadesella a aquell pallús groller i pocasolta. Necessitava un vot negatiu.

21:50 Acabo de sopar. Sopa i fruita. Un dia llarg. Avorrit. Hauria de ser meravellós el que queda de camí per a compensar tanta frustació.

2019 De Santander a Santiago dia 19: San Xusto de Cabarcos - Mondoñedo

 

04/11/2019

08:20 San Xusto.Surto de l'Alberg. La dona que era amb mi, pel que sembla, sortirà més tard. Ens acomiadem.

El matí s'aixeca ennuvolat. Amb molt de vent. Ja és el quart dia que passa. 

Hauria d'haver-me fet un tea. La jornada d'avui és curta i segurament hagués tingut temps de preparar-ho i haver-me pres un xic de pa.

El bar A Curva és tancat. Només confio que no trigui en trobar un lloc obert.

08:35 Km. 165,596 Surt el sol. el vent s'ha emportat durant uns minuts els núvols foscos. 

Tot el camí és de pista. Agradable fins i tot en les pujades.

09:50 Capela de la Santa Creu. Ja he perdut la paciència i els budells em fan mal. Ara, més que mai, em penedeixo de no haver-me fet el tea. 

Encara em queden fruits secs i tinc un glop o dos d'aigua. També uns massapans. Me'ls cruspeixo tots.

10:15 Vilanova de Lourenzá. La població promet ser gran i veient que te un munt de forns de pa, ben bé que ho sembla. 

Però jo necessito esmorzar i amb urgència. El glop d'aigua no ha arribat a enganyar l'estómac. 

Arribo a la cafeteria Galaxia. El taulell era atapeït tant de clients apoltronats  com de plats gegantins de tapes per a quan la gent comenci a demanar cerveses.  Com puc demano un cafellet. El prenc i surto fora, a les taules de fora, a gaudir-lo. Tinc gana i agafo una de les galetes obssequi per els clients.

Prop, un client manté una conversació amb el mòvil, molestant a mi i molestant molt més els seus companys de taula que es són forçats a esperar-se que la conversa s'acabi.

Fastiguejada abandono la cafeteria. Tinc gana. Afortunadament, poc després, en un carrer lateral, trobo un forn on em compro un croissant. Potser a l'estómac l'és ben bé igual però jo si noto la diferència.

11:50 Arroxo. Tot ha sigut una pujada.

12:30 Grobe. No sé si es pot considerar una població te una capelleta i al Gronze anomenen un restaurant A Voltiña, a l'altre costat de la carretera.

12:40 A Voltiña, restaurant. Només hi sóc jo. Demano cervesa. Em serveixen truita de patates, de regal. Boníssim. Xarrem una estona. 

Pregunto si és massa aviat per a dinar. I resulta que si, que és massa aviat.

Surto a desgana, sense haver passat pel el lavabo. 

14:25 Entrada a Mondoñedo. Intento seure  en uns bancs però la gana em pot. Tamptada a continuar per la carretera, paso i segueixo pel Camí. 

15:00 Mondoñedo. Arribada a l'albrg. Només hi ha un senyor de Barcelona. Deixo estar tot a correcuita. He vist un lloc, cantonada avall, A Tasca, que tenen menú. Podria ser que encara serveixen dinars.

16:00 A Tasca.  Encara serveixen. L'última clienta: amanida de pasta, carn de vedella amb patates al forn i flam de café de postres.

18:00 Després de duxar-me em dirigeixo a la bugaderia i perdo gairebé dues hores amb la tonteria.

20:00 Passa l'hostelera. Ens cobren 8,00€ Ha entrat un xiquet que ha fet 51 km. avui. No ho vull ser d'aquesta mena, ni puc.

2019 De Santander a Santiago dia 18: Ribadeo - San Xusto de Cabarcos

 

03/11/2019

08:00 Ribadeo. em quedo a esmorzar a l'Albergue. Tenen suc natural i cook de iogurt. 

La jornada no m'amoïna però si que no hi hagi llocs oberts.

08:30 Començo a caminar i ja m'he perdut. Poso en el Maps el nom d'un edifici que sé que pasa el Camí per davant i no em surt cap dels edificis que cerco. Aquí el Maps no em vol. 

09:15 Que em pensava que Ribadeo és més extens. Però la població és petita. Hi ha de tot. Ho vaig veure quan arribava  amb el bus.

Quan ja sortia de la ciutat, o al començament de caminar potser, em vaig trobar la parella d'alemanys d'ahir.  anaven cap a l'estació del bus. Deien que anaven a Santiago. Ell anava amb xancles, com ahir, tot i el fred. Deu tenir problemes als peus. 

10:10 Km. 184,443 Un cop entres a Galizia les fites canvien. Canvia l'orientació de la petxina icona de Santiago. També canvia que ara et diuen quants km. falten fins a arribar a Santiago. 

10:25 Vilela.  Per ara les pujades i les baixades són suaus. És veritat que hi ha molta pista asfaltada però no és problema.

10:55 Albergue A Pena. Sembla  tancat. Em sorprèn aquests albergs abandonats, com si ahir mateix tanquessin a última hora i avui s'haguessin oblidat que havien de venir a recollir les taules i els plats bruts. 

11:05 Celeiros

11:20 Vilar 

11:45 Restaurant Domingo. Semblava tancat perquè no hi havia cadires o taules fora. Però és obert i de la cuina surt soroll d'atrafegats juntament amb un lleuger baf i aroma a olla gran amb brou. Quina grana! Només he demanat un caféllet. Aprofito per utilitzar el lavabo. 

La mestressa semblava amoïnada amb la cuina. Amb tot  l'espai per  a restaurant  m'ha semblat petit. 

Avui el pipi m'ha donat problemes. És per això que sé que feia fred. Fa molt de vent.

13:30 Km. 175, 972 Ni tan sols m'he pogut ocultar. Amb l'esperança de que, com que era el bell mig del no res, amb un bosquet prop, podia fer un pipi. I vet aquí que  em fa mal la panxa, unes punxades terribles.

14:10 Hi veig una pedrota on m'aturo. No puc més. Tinc gana, vull menjar ja.

No sé on sóc. Lluny, uns operaris amb armilla reflectant mouen coses i sembla com si prenguessin mesures.  Em menjo una barreta, una mandarina i un Ibuprofeno. La mandarina m'ha despertat mal de queixal.

14:25 Torno a caminar.

15:00 Plou. La pluja m'ha agafat tot just en l'entrada de Villamartin Pequeño. Un cartell anuncia que en Villamartín Grande n'hi ha un espai amb entrepans i  begudes calentes. No m'il·lusiono. Si alguna cosa té en comú tots els camins és que si un local, tan és, el que sigui, aquest local està tancat.

Necessito anar al lavabo, amb urgència.

15:45 Villamartin Grande. El local amb entrepans fa mesos que és tancat. A la sortida de la població, refugiada en una parada d'autobusos, hi veig una dona. Està consultant el mòvil. Li pregunto si està bé i em diu que si.

16:05 Gondan. Encara falta per a veure alguna edificació. Poc després la dona em troba. Va molt ràpida. 

Arribem a l'Albergue de Gondar. Tot i ser "final" d'etapa. Presenta un aspecte desolat, d'abandó de fa mesos. Només són agradables les taules  de formigó del berenador de fora. No sec. Fa molt de vent.

L'ensenyo la pàgina de Gronze on diu que més endavant hi ha un altre alberg. No li fa cap gràcia però comença a caminar, carretera  enllà, cap a San Xusto.

17:00 San Xusto. He arrivat, si fa no fa, a l'hora que m'imaginava que arribaria. Entro ràpid, fent drecera, cap el lavabo. No podia més.

M'he dutxat i de tot. Volia anar al restaurant que hi ha uns metres més enllà, a la sortida de la localitat. 

s'ha fet de nit i encara no ha vingut ningú a cobrar ni res. 

El temps d'espera a que passi el hospitalero l'aprofito per a escriure en el diari. L'alberg és un edifici de dos plantes. Els dormitoris, la dutxa i la cuina són dalt, al segon pis. A la planta baixa no sé que hi ha. Està encerclat per una mur.

Em quedo en una taula que hi ha al descans de l'escala al pis de dalt. La companya d'alberg és una dona jove, possiblement coreana, i s'està a la cuina fent-se el sopar. 

Quan acaba ho recull tot i es tanca en una de les habitacions.  Escolto com remena la motxilla. Aviat para. Es quedarà dormida i encara no ha passat l'hostaler.

19:30 És possible que sigui al restaurant on s'hagi de sellar la credencial?

19:45 Bar A Curva. Pregunto per l'hospitaler. Truquen i resulta que ja venia de camí.

És una dona que tot just sortir del bar arriba amb el cotxe. L'acompanyo fins l'alberg. És fosc i la llanterna fa més nosa que servei.

Només  que entro a l'alberg i, que no aixeco prou el peu, i caic de quatre grapes. Una rascada al genoll. Res important però serà una molestia per caminar. Sortosament demà serà una jornada curta.

Tal com imaginava l'altra caminant ja fa estona que dorm. Em sap greu despertar-la però no ha deixat la credencial fora ni m'ha dit res sobre què fer. Sense remei truco a la seva porta. 

He sopat uns fideus d'arròs i fruita. Resulta que amb el meu calentador l'aigua bull i amb el microones no. Per això,  és que faig els fideus amb el calentador, perquè surten millor i no queden crus.

2019 de Santander a Santiago dia 17: Navia - Ribadeo

 

02/11/2019

09:00 Navia. Surto de la pensió. Com que sé que el trajecte serà curt no em preoxupo per còrrer. 

09:05 El bar-sidreria Cantabrico és tancat. Prop una cafetería-pastisseria on entro i demano un caféllet i un croissant. En tots els locals tenen infusions però em malfio. Fa fred. Tot i estar segura que no m'afectarà no em trec el jersei. Potser el camí serà planer.

Abans de sortir de la localitat, a l'altra banda del pont, entro en una farmàcia i compro una capsa d'Ibuprofeno. 

10:30 Folgueras. Un parell de preciosos seients conviden a seure i gaudir contemplant el paisatge. Ho aprofito tot i no estar encara cansada.

10:45 Folgueras. Torno a caminar. Tot és camí de pista i poques vegades passa per terra fangosa.

11:35 Cartavio.

12:00 Paso per davant d'Habitaciones Lambo. També tenen restaurant. És el tercer restaurant del camí que trobo tancat.

A Caridà. Fa estona que m'estic aquí a l'alberg. No és pitjor que d'altres on he estat. No m'instal·lo. Només aprofito per a fer un pipí. 

Després d'una estona apareix una parella gran. Semblen tan astorats com jo. Hi ha un segell però no pas un tampó per a sucar-hi res.  He intentat fe-ho amb aquearel·les però no funciona. Són gairebé les dues del migdia i intento sortir a dinar. Tots els restaurants són tancats.

Hi ha un, em diuen, al començament del poble. Cal Quico. El trobo. Menú de 20 euros però la part del restaurant és tancada. La part del bar és plena de gom a gom. Ja estem com sempre. L'estomac em fa mal i tinc gana o una cosa semblant.

Torno a adentrar-me al poble i compro en una botigueta una miqueta de fruita, una llauna de sardines en tomaca i pa.

14:20 Dinant a l'Alberg de A Caridà. Doncs si, dinant la llauna, el pa i una sopa. El mal de l'estomac sembla minvar.

A l'Alberg han arrivat dues noietes franceses alegres i, aparentment, desprecupades.  Si el matrimoni alemany marxa jo també marxo. No em vull quedar sola amb tanta  "felicitat". 

Després de dinar torno a mirar el mòvil, altre cop,  Com anar des de A Caridà fins a Ribadeo. Doncs fàcil. Hi ha un autobús a les 16:00 h. Ves que bé!

És una veritable llàstima perquè jo hagués continuat caminant si en 5 o 7 kilòmetres hi hagués un lloc on parar i descansar. La jornada A Caridà - Ribadeo promet ser plana.

16:05 A Caridà. L'autobús arriva puntual. 4,00€

 Necessita més de 40 minutos per a arrivar. 

16;35 De camí, dins de l'autobús, ens ataca  la pluja. No massa estona.

18:00 Ribadeo. Albergue La Xana. L'albergue, el según que surt en el llistat, està a menys de 100 metres de l'estació d'autobusos.  Encara tenien llocs lliures, còmodes i amb llençols de roba nets.

Ja m'he dutxar, ja he posat la rentadora i ja de tot, tot. 

18:30  Em conviden a sopar. I jo que acepto. No perquè ara  mateix tingui gana sinó perquè així m'estalvio haver de sortir després a sopar. 

20:30 Ja he sopat i m'he quedat sola a l'Alberg. Els altres, dos nois i dues noies, han sortit  a veure la ciutat que promet interessant. 

Com vaig estar de no fer les llibretes aquelles perquè, com que ja havia dibuixant el traçat a aquesta...

Pero aqueta idea era bona i com anaven grapades i no pas cosides , en un tres i no res les hagués fet.

Totees aquelles llibretes gruixudes, que pensava que serien bones per a viatjar no són pas.  El travaler notebook és el millor sistema.  si en gastes 4 llibretetes només seran 4 i si en necessites 5 doncs, ja està.

Puc grapar le llibretes, i un cop acabat el viatge, un cop acabat el viatge, desgrapar-ho i encuadernar.

També puc cosir-les i deixar-les a la mateixa tapa que he utilitzat durant el Camí. Només  es tracta  de fer unes tapes a cada viatge.

En teoria, a partir d'ara hi ha 190 km. 

196 km. segons quines fonts consultes. Encara poden pasar coses en aquest temps. Coses a explicar, a banda de que he agafat el bus. 

21:15 M'ha enviat un Wassapp el Manolo. Està treballant.

22:00 L'encarregat de l'Albergue Ribadeo A Ponte va i ve. Sort d'això perquè ja no sabia com tancar una finestra que era obert de bat en bat i ja buscava jo cinta americana per a enganxar-ho.

Demà serà un dia dur. Tot muntanya i tot pujada.