2018 de Coimbra a Santiago dia 12: Albergue assoc Amics del Camí Dom Nausti - Viana do Castelo

 

22/10/2018

09:10 h. / 08:10 h. Surto de l'Alberg ple de gent. Necessitava anar al lavabo però només hi ha un water i encara hi ha gent aixecant-se. Moltes dones. De fet més de la meitat dels llits erem dones que viatjavem soles. Només per això paga la pena fer el Camí.

He fet el que he pogut per a ser discreta però això d'haver de posar el sac de dormir al fons és un pal. Amb el sistema de borses t'estalvies tenir tot escampat i deixar-te unes calçes a uns mitjons. Amb la llum de mà he revisat un parell de vegades tot l'entorn i estic segura de no havar-me deixat res.

09:20 h. / 08:20 h. M'he desviat molt del camí a fi d'arrivar-me fins el poble i prendre'm un café. No és pas el café si no el lavabo l'objecte del meu desig. 

09:40 h. / 08:40 h. Començo a caminar. No he aconseguit fer el que volia fer. Però no vull endererir més el començament de la caminata. 

10:50 h. / 09/50 H. Hi ha un petit desviament, en el bell mig de l'arbreda, cap a una casa que ofereixen segells. Com que anava curta de segells m'he arrivat. En una casa particular, un costat, on s'aparquen els cotxes, hi ha un taulell petitó, amb un segell i un llibre de signatures. Ha sortit primer un home d'uns 70 que ha intentat mantenir una petita conversa amb mi. Ha sigut agradable i hem rigut. Després ha sortit la dona i també hem xerrat una miqueta.

Després el Camí he seguit pel bosc d'eucaliptus durant una bona estona. Ha sigut agradable fer una jornada on part del Camí és terra. M'indiquen que a la propera població hi ha un lloc on prendre café i una petita botiga. - Què bé - em dic - perquè començo a tenir ganes d'anar al lavabo.  Però resulta que la botiga no hi és i el café es tancat per obres. Així que continuo: les poblacions són totes unes damunt de les altres.

11:25 h. / 10:25 h. Chafé. Cap lloc obert a la vista.

12:10 h. 11:10 h. Vila Nova de Anha. Un gran plafon dona la benvinguda als pel·legrins i ens mostra on som i per on pasa el   Camí en la localitat. Jo fa temps que em faig pipi i per enlloc que passo hi ha on fer una aturada per a un pipi. Desesperada, continuo el Camí.

12:45 h. / 11:45 h. Tasca de Luís. Fa estona que em trobo penjats uns cartells anunciadors d'un lloc on t'ofereixen "menú pel·legrí". I m'esperanço. A peu de cartell havia consultat on poder parar i no sortia cap lloc on poder fer-ho. Aixì que la  Tasca de Luis ha sigut una grata sorpresa.   Demano un vi que s'em puja al cap. M'he canviat les calçes. No pas per l'olor, perquè tot el Camí que put a pixum que tomba, sinò perquè em fa cosa anar amb el pipi de les calces tocant la pell.  

Uns metres més enllà trobo el restaurant que anava annunciant-se i decideixo aturar-me. Ja sé que m'havia dit que no tenia gana però són les hores més fortes del sol i últimament ho estic passant magres amb aquesta història. Les cames les porto cremades per darrere i no baixa l'irritació. He rebut un avís tot dient que gairebé estàn esgotats els gigas que m'havien "regalat". Hauria d'haver utilitzat els wifi als llocs on m'he aturat però no em refio. 

A O Nosso Café el menú pel·legrí consisteix en un entrepà. He demanat no sé què amb tonyina i m'he trobat que un vegetal de tonyina són 8 euros. És possible que ho hagués pogut menjar res més però m'ha semblat un xic "estafa".

14:10 h. / 13:10 h. Tornada a caminar. No ha sigut un camí difícil. En un moment  semblava que passariem per un caminoi entremig d'un bosquet i no ha sigut així. Prop de Darque si que hi havia un tros de Camí però només abocar-me he vist que era ple de pedrotes grans i lliscoses i m'he estimat més anar per la carretera.

14:50 h. / 13:50 H. Darque. Només començar a caminar per Darque veig passar un seguit d'ambulàncies i cotxes de bombers. El tròs de carrer abandonat per on he de caminar està ocupat amb aquests vehicles. Aprofito per a descansar i seure damunt d'unes pedres allà prop. Als cinc minuts decideixo vorejar el camí ja que, pel que surt al plànol, la carretera del costat arriva al mateix lloc. Passo per davant d'un parell de prostitutes vora la carretera. Procuro no mirar. Aviat arrivo al costat del riu Lima i ràpid començo la travesia creuant el riu sobre el pont de ferro. Està pintat d'un color que vol ser òxid de coure. Sembla adient. Hi ha dos nivells. Dalt, passen els cotxes i les persones caminant. Baix està la via fèrria. És increïble com ressona cada cop que passa un autobús. O com és de terrible caminar mentrestant el tren passa sota teu.

16:05 h. / 15:05 h. He arrivat a Viana do Castelo. Tot seguint les fletxes inicio un recorregut estrany. Passo per davant d'una institució que diu ser un alberg però és un convent. No vull ni preguntar. Prop hi ha un d'aquests forns-cafeteries-pastisseries Leitaria do Carmo.  Aquesta sembla antiga i és còmoda i agradable  però no té clients a aquestes hores. Demano café amb gel i un pastís. El pastís no és industrial però no té gràcia. Comprovo els albergs que hi surten a la guia. No m'abelleix cap ni un. Llavors prenc la decissió d'anar  fins a l'adreça que tenia de fa temps guardada:  Residencial Magalhàes. Està al bell mig de tot la part vora l'aigua i pel que es pot comprovar la més bonica.

L'Hostal no existeix. Prop hi ha pensió anomenada viana Mar. A la guia la descriuen com senzilla. Això és poc: és desfasada. M'ha atés el gerent, en el seu despaxt, rodejat de quadres i col·lecions varies. 

- No tenim habitacions individuals. Són dobles.

- No importa. Una doble.

Accepta incrèdul. Però comença a fer-me la fitxa. Mentrestant l'ensenyo la targeta que porta de la Pensió Magalhàes. Llavors si. Ha sigut un no parar. Resulta que el Sr. Valdemar Lima és el seu cunyat. El germà de la seva dona. Jo l'explicava. I ell deia que ja sabia que feia anys que era tancada la pensió. Però veure la targeta l'ha despertat records antics i pel que sembla, agradables. M'ha regalat un pin de Santiago. Jo l'he regalat un llaç groc. 

M'ha recomanat anar per la platja ja que m'estalvio pujades i baixades i el recorregut és igual de llarg. Un cop dutxada i amb la roba estesa que haurà d'anar enganxada amb agulles tot el camí demà, he sortit a fer un vol. No he anat massa lluny. Encara era aviat però ja hi havia botigues que tancaven. Tanquen molt aviat. Cansada m'he assegut una estona. 

19:30 h. / 18:30 h. Vora el riu hi ha un tros ple de graons per a que la gent segui i contempli el riu. Estava preciòs amb el to de blau metel·litzat radiant. La lluna, gairebé plena, és lluny. Ni es veia de tàn pàlida que era i sense destacar sobre tots els tons de blau d'aquell moment. De tornada cap a la pensión em trobo que  hi ha un restaurant xinès i m'abelleix.

19:45 h. / 18:45 h. Restaurant La Gran Muralla. Era la primera clienta però aviat ha començat a venir gent i és que aqui es sopa aviat:

sopa de la casa, fideus d'arròs amb gambes i plàtan fregit (14,55 €)

M'he estat una bona estona.

21:15 h. / 20:15 h. Tornada a la pensió. La roba és molla. El carrer és sorollòs. Però encara és aviat. Els portuguesos recullen aviat però no pots denunciar el soroll que fa la brigada de neteja a les 21 h.