divendres, 17 de febrer del 2023

2018 de Coimbra a Santiago dia 2: Frontera de Portugal - Mealhada

 






12/10/2018

02:40 h. / 01:40 h. (en Portugal) Entrada en Portugal. Revissió del billets.
Una hora aturat. Canviar el sentit de la marxa és complicat però no tant. 
S'atura pel canvi d'hora?


05:30 h. / 04:30 h. (en Portugal)  Només passar la frontera em quedo sense internet al mòvil. No sé que és que he de fer i ho deixo estar.

Finalment arrivem a l'hora prevista però en el meu rellotge surt una hora més. Només quan baixo a l'estació m'adono que a Portugal és un hora menys i que l'hora és correcta, en Portugal. 
Després de baixar del tren començo per fer aquelles coses que feia temps que buscava, com anar al lavabo. Faig passejades pel voltant. Se qué el Camí passa a tocar de l'estació però l'estació es diu Coimbra-2 i al plànol i a la guia només parlen de l'Estació Vella i de l'Estació Nova.

07:00 h. / 06:00 h. (en Portugal) Hi ha forn de pa i bar que ja és obert. Només demano un caféllet tot i que friso per una llesca de pa amb mantega i sucre. Poc després, quan ja marxava, un senyor de dintre del forn es dedica a fer entrepans pels tregalladors que fan temps abans d'anar a treballar. 
Torno a l'estació.
Torno a fer servir el lavabo. Urgent.
Encara és fosc però l'estació és plena a vessar de gent que espera el Cercanies per a anar-hi a les ciutats properes, com Oporto.

He intentat agafar un taxi. He rondat per prop de l'estació. Res. Sóc incapaç de trobar el Camí.
Desesperada entro a dins del recinte i m'adreço als venedors de billets. No m'acabo d'aclarir gran cosa però he aconseguit un segell per a la Crendencial. 

Marxant, una jove  m'intercepta, i m'explica, mig en portugues, mig en anglès, per on puc anar a fi de trobar el senyal del camí.  Tal com sabia, és al costat de l'estació, pero cal atravesar les vies i anar més enllà, a l'altre costat, tot atravessant el parquing per els viatgers que  hi ha.

- A les ciutats les senyalitzacions no són bones - m'adverteix la jove que diu haver fet el Camí.

Comença a clarejar. Just a temps.

Els senyals són de porcellana i estàn ben situats, fàcils de seguir.
Internet continua sense anar. No he fet cas i he fotografiat i he filmat el que m'ha vingut de gust. 






09:15 h. / 08:15 h. A  Ademia de Baixo uns quants gats em ronden. Un d'ells aconsegueixo filmar-lo mentre es passeja d'entre les meves cames.

09:30 h. / 08:30 h. Fornos. Hi ha una casa rural però és massa prop de Coimbra.

09:40 h. / 08:40 h. Rotonda

10:20 h. / 09:20 h. Trouxemil

10:30 h. / 09:30 h.  Cafe a Casa Macado. No només he pres un café sino que m'ha permès anar-hi al seu lavabo, que és a casa seva, uns números més enllà. Començo a resentir-me del cansanci. I no perdo l'oportunitat de seure cada cop que puc.

11:55 h. / 10:55 h. Sargento Mor. Està senyalitzat amb un monument però jo no puc ni caminar.

12:15 h. / 11:15 h.  Santa Luzia. No te pinta de poble però hi ha cases  construides  fa poc i localitzo un parell de restaurants. Un ensurt: un conductor fa que no hi vagi a un local on hagues demanat una cervesa. Després em vaig penedir de no haber-ho fet.




Estem en la zona de Bakouço i el camí passa,  per primera vegada,  per una pista forestal. Lluny escolto bordar els gossos de caça. Estem en l'època. Soroll de budells i dolor. Marxo corrent al fons d'un clot i em desfaig del que em sobra. Just a temps, no he tacat res. Embolcallo les tovalloletes húmides com puc i els porto a sobre fins que, sortint del bosc d'eucaliptus, trobo un llogaret on hi ha contenidors per a la brossa.

13:45 h. / 12:34 h.  Mala. Sec un moment davant d'una capella i s'afegeixen d'altres viatgers. Primer va ser una parella de nordiques i  després un matrimoni espanyol. L'any passat, la meva experiència amb els matrimonis va ser dolenta. Així que aquest any la meva intenció és evitar-los.
Parlem durant una estona del pes de la motxilla i d'altres foteses: cese d'activitat en ell, aturada de professió per a ella. 
La pitjor situació que ets pots trobar. Surto la primera advertint-los que segurament m'agafarien i així va ser.

14:50 h. / 13:50 h.  Cafe One." Retorjijones" just passar el bar.  Torno sobre els meus passos  i  aprofito molt bé el café a 0,50 €.  A més, el matrimoni m'adelanta.
Acaba la pista i em trobo amb un viaral estret i complicat. Un cartell avisa que només queden 4,5 Km. per  l'alberg de peregrins on trobaré de tot.
El viarany s'esgota, arrivo a Mialhada. Continua havent cartell i de cop i volta, desapareixen. Mialhada és una gran localitat i a les localitats grans la senyalització és dolenta.

Desesperada, amb el peus que no em responen, després del desfer-ma del matrimoni un altre cop, miró donar-li  al botó que pertoca i ja en tinc internet, amb l'avís de que pot sortir car.
On és l'alberg?

18.30 h. / 17:30 h.   Mealhada. Arrivo al Hotel Oasis. Hi ha un home vell, vell que m'aten com pot. L'hotel no arriva ni a 10 habitacions. A la porta llueix la vieira del pelegri per adver-hi que allí, si ets client, et sellent la credèncial.
L'hotel fa joc amb l'encarregat. 23 € amb l'esmorsar. No em dona rebut. Després de dutxar-me baixo a rentar la roba: apesta.

19:20 h. / 18:20 h. Bugaderia prop de l'hotel. M'he estat ben bé una hora. I ara m'estic aquí escrivint de mala manera, damunt un coixí, molt incòmoda.  M'ha sortit unes taques, unes pigues, als panxells i als turmells. Encara no em piquen. He de recollir-ho tot, per a que demà no tingui problemes.














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada