14/11/2017
Dia 14: Santiago
08:45 h. Aixecar-me.
09:20 h. Esmorssant en Farggi perque no tenen la tele posada. Continuo cap la part antiga. Els indicadors semblen ocults. Però finalment aconsegueixo arrivar a l'oficina d'atenció al Pelegrí on em donen la Compostel·la. Després vaig cap el Mercat d'Abastos. És dimars i serà complicat que les senyores que tenen allò que el Manolo vol hi siguin.
Escolto com una senyora amb carret d'anar a comprar hi diuu a una altra que el mercat és buit, que les parades són tancades. Quan arrivo, a mi no m'ho sembla que hi sigui tancat i buit. Però no trobo res del que mon germà m'havia comentat. Senyores venen les sobres del petit hort familiar: cols i ous. Si visques a Santiago les compraria a elles i només a elles, per solidaritat. Aquests dies m'he sentit vella i fora de lloc arreu on he estat.
Juntament amb la Compostel·la m'han donat un vale personalitzat per un esmorzar al Parador de los Reyes Catòlicos. Però jo he tornat a tres quarts de dotze a la plaza d'Obradoiro i no volia estar-me tota una hora allà, palplantada, tot esperant a que fos l'una. He marxat.
Tot baixant he parat a una botiga d'abaloris i m'ha dit la mestresa que hauria d'haver aprofitat per a veure el Parador perquè és un lloc preciòs digne de ser vist.
La veritat és que no em trovaba amb cap ànim de veure parets guarnides, mobles vells i gent tan ben vestida que sembles ridícula la meva presència allà.
Hi ha un lloc, Casa Manolo, típic per a anar si has fet el camí que em voldria visitar. Però no vaig anotar l'adreça i no sé si necessito molt de temps per arrivar des de ací.
21:15 h. He sopat en el mateix lloc que ahir: Latina. Un sandwich vegetal que tampoc era per a tant. Però més adient a les meves necessitat, les d'un sopar. Per la tarda havia estat passejant pels carrers d'aquest varri. Ple d'estudiants. Ple de botigues. Hi havia una botiga amb formatges rodons i blanquets, del país, tan bonics! Volia entrar. Demanar-li com anaven les coses. Si se sentia estimat pel seu país. Un país que l'obligava a obrir 14 hores diàries la botiga. A tothom els he volgut comprar. Excepte a les botigues de franquícies.
Tot i així he entrat en el "Tiger" a comprar ( a mirar ) dos capsetes de caramels mentolats. I uns mocadors per la tornada perquè en tinc molts mocs des d'anit.
22:00 h. Recullo tot. Llenço papers. Podria fer-ho a Tarragona però necessito ordenar-ho tot. I em preocupa les ampolles. Aquesta tarda he dormit tan bé amb el sac de dormir com cobrellit que estic temptada de dormir aquesta nit tal cual. Però d'una altra banda vull que nomès aixecat-me ja estigui tot enllestit. Posar-me la roba i prou.
Aquesta tarda he vist unes quantes papereries. Cap ni una tenia res interessant. Tot era ordinari. Millor per a mi, ara que he entrat en aquesta fase minimalista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada