Doncs si, aquests dies he estat pensant en aquesta pel·licula. Davant de l'inminent guerra civil que esdevindra a Catalunya he estat pensant en aquesta pel·licula on els protagonistas són els homes corrents, els que mai haguessin volgut ser herois i que ho són tan si com si no ho vols.
I jo que, potser en tinc massa imaginació, el veig així:
Els nazis, el govern de Madrid, post-franquista, que envía a tots els seus efectius a un front per a desprotegir d'altres (Galicia, els carrers plens de lladregots de coure que malmete les infraestructures, la corrupció, ...)
El govern colaboracionista és el govern que ha presidit la generalitat. Els diferents governs. . O és que no recorden aquell president que va dir allò de "no sé que en vaig fer durant tots els anys que en vaig ser president" i no vull dir noms.
Els funcionaris. Només volen guanyar-se el pa de cada dia. Són peons en mans d'uns i uns altres. Atrapats enmig de la maldat dels seus dirigents.
La gent del carrer, la que va a comprar a mercat i només vol posar un plat calent a taula.
Sempre em va agradar que els protagonistas fossin tan "antiherois", funcionaris mediocres que fan la seva feina com poden. Pringats. Patétics.
Maleits siguin els que m'obligen a escollir. Maleits siguin tots els mentiders. Els que fomenten l'odi.
Per que aquesta terra és meva.
És meva i no en vull gent violenta vinguda de fòra que em digui que no és legítim estimar-la.
És meva i només jo, per que és meva, en tinc dret a criticar-la.
És meva.
El cinema que em va agradar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada