Aquest no és un dels episodis que més em va agradar en el seu moment. Però sempre que algú questíona l'idoneidad del català com a idioma vehicular en els col·legis o en les institucions ho recordó.
Us faré cinc cèntims:
Un planeta en guerra fraticidad des de fa tan de temps que ningú recorda per què va començar tot demana a la Federació ajut. És enviat un mediador que té com a peculiaritat que és mut. Utilitza a un equip de veus per a expresar-se.
Només començar les veus són atacades i moren i el mediador es troba, sense la posibilitat de poder-se expresar, només que amb el llenguatge dels sords-muts.
¿Com es comunicarà amb les faccions si cap dels dos bàndos sap el llenguatge de signes?
I és aquí topem amb la genialitat: els haurà d'ensenyar el llenguatge de signes a tots dos bàndos. Mentrestant aprenen el llenguat de signes també aprendràn a conviure.
L'única manera per a que a Catalunya hi pugui haver pau és que el idioma vehicular sigui el català per que mentrestant tots els alumnes ho aprenen també aprenen a conviure en pau. Com s'ha demostrat, no aceptar aquesta premisa ha portat a aquell que mai han tingut la necessitat d'aprendre català amb altres grups social que tampoc han après a conviure en pau.
L'única alternativa a aquesta sol·lució seria que a les escoles, als instituts, a les instituciones s'hagues d'aprendre un idioma que ningú conegui com la llengua cuixítica, posem per cas. I, mentrestant l'aprenem, aprenem també a respectar-nos i a conviure en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada