Puc esperar.
Si a l'any 2017 no m'hagués decidit a fer el Ponferrada-Santiago potser no podría esperar.
Si a l'any 2018 no hagués fet el Coimbra- Santiago potser no podría esperar.
Si a l'any 2019 no hagués intentat fer el Santander-Santiago i no l'hagués acabat, quedant-me a 110 km. a Vilalba, famolenca i molla fins a l'os, potser no podría esperar.
Pero com que he tingut el privilegi de poder fer el camí dos cops i mig, puc esperar.
Hi ha gent que ho necessita i no pot esperar. Bé.
Hi ha gent que no li fa res fer el camí durant l'estiu. Bé.
Jo, ara mateix, crec que no ho necessito tant i mai faria el camí durant l'estiu. Puc esperar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada