Ja fa anys que en sóc una dona invisible.
A partir dels 40 les dones només som visibles per a malparlar-ne d'elles.
Fòra d'això tot és menyspreu. Menyspreu per la seva feina, menyspreu pel seu físic, pel seu lloc.
A la feina, la teva opinió no és considerada.
A la cua del supermercat, fas nossa.
No reclamis.
No demanis,
No consideris que tens cap dret. Ni a existir en tens dret.
Acudits masclistes com:
"Convio dona de 40 per dos de 20" encara els he de sentir davant meu, sense pudor, sense consideració, i sense poder contestar el que es mereixen: "I què en faries tú amb dos de 20, si no tens ni per a començar"
Durant anys he sigut una dona invisible. pero ara resulta que començo el camí cap a visibiltzació negativa. Comença el camí de la vellesa. Començo a entrar en aquell periòde en el que tots els homes es troben amb dret a insultar-te, a robar-te, a pegar-te, si els hi ve de gust, perquè a qui li importa una vella?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada