La roba del Camí
Trobar l'equilibri entre comoditat i idoni és fràgil.
Si als pantalons curts. No a ensenyar el clítoris.
Si a les samarretes. No a la part de dalt d'un bikini anomenant-lo "top".
Si la teva intenció és fer que et portin la bossa això et permet portar més roba que si tu vas carregada amb la motxilla. Amb tot, una bossa també hi te una capacitat limitada, és per això que la mena de roba a portar és molt semblant.
Res de pantalons llargs feixucs. Res de jerseis o sudaderes de cotó pesats.
Fa fred quan surt, encara de nit, de l'alberg. Després de mitja hora de caminar tot et sobra. És per això que sempre es recomana les capes.
Altre cop recomano aquestes petites excursions prèvies a fer el Camí.
A mi em funciona portar una roba durant el viatge que és la mateixa que utilitzo visitant les ciutats. Pel camí prefereixo els pantalons curts que arriben als genolls i és que si he de seure no m'agrada que la pell toqui la pedra, o el seient, o la banqueta..
Sóc fanàtica de portar camisa perquè em molesta molt que les anses de la motxilla em toquin el coll. El meu sobre-pes, la meva talla XXL no em permet comprar la roba que recomanen als tutorials i la substitueixo per roba que fa la mateixa funció.
He utilitzar pantalons de ioga i en són molt còmodes. Triguen una eternitat en eixugar-se i en el primer Camí que vaig fer el vaig descartar a l'últim tram.
Odio aquestes peces que tenen cremalleres, aquestes espècie de xandalls, que a la segona rentada es deformen i no hi ha manera que s'estiguin quiets damunt del cos.
Més lleugers i còmodes són els impermeables, sobretot els cangurs. Jo els els vaig descartar després del meu tercer Camí.
Com es pot apreciar, fer el Camí durant l'hivern no és "tan" divertit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada