2025 de Lisboa a Santiago dia 17: Agueda - Albergaria - a - Nova

 

30/11/2025

07:20 Agueda. Aixecada. Cap a les sis he fet un pipi. És el fred i no pas que bec el que em fa anar tant al lavabo. Dutxa. 

08:00 Surto de l'Alberg sant Antoni. Dalt, a l'entrada, em trobo la mestressa i li comento que he tacat amb sang el coixí. Estic tacant els coixins tots el dies. Ella em comenta que és possible que l'alberg d'Albergaria-a-Vella estigui tancat. 

08:30 Cafeteria Bagga. Està dins del supermercat Warten. No em sembla bé un super obert un diumenge. En aquest cas m'ha anat d'allò més bé perquè he pogut passar pel lavabo. Cafe llet dels grans i una pasta de full farcida de pernil dolç i formatge. Després començo a caminar, aquest cop si, i segueixo el Camí, perquè passa tota l'estona per carrers i no pas per tolls. Espero arribar cap a les dues però no va així la cosa.

13:30 Restaurant As Cubatas. Entro pel pipí però ja que hi era em quedo a dinar.  el primer plat, genial, la sopa del dia, típic en tots els restaurants i molt econòmic. Són sopes espeses, més semblants a escudelles i a potes gallecs.  

 Però el segon plat, una amanida! He oblidat dir que no l'amanessin. Una base  de rúcula amb salmó fumat acompanyat de mango i raïm. Què bona pinta. Tot empastifat de vinagre excepte la fruita. He intentat menjar-me la rúcula però no hi havia manera de poder-li treure el vinagre. Al salmó si que he pogut treure-li el vinagre i me'l he menjat no sense posar-me tots els pels del cos de punta. Quina mania amb el vinagre! He començat a ensalivar i tot eren calfreds. Semblava que en qualsevol moment vomitaria. 

Albergaria-a-Vella. Quan he sortit del restaurant he comprovat que ja hi era al poble. I ja m'he tranquil·litzat un xic. Quan arribo a l'alberg no respon ningú. Pico a la porta i ningú respon. Al Gronze diu que és obert fins el 30 de novembre. Era obert fins avui. Mai he entès  que significa això: avui obren o no obren? 

2025 de Lisboa a Santiago dia 16: Mealhada - Agueda

 

29/11/2025

Sardanelo. Tot just que acabava d'escriure que va arribar una parella jove. Diuen no ser parella parò viatgen plegats. Un cop instal·lats van marxar a rentar la roba. Jo em vaig quedar comprovant, un cop i un altre, opcions per a fer mitja etapa. No hi ha cap.

Llegeixo la ruta feta al 2018. Encara no sé com vaig arribar fins aquí. Dic jo que perquè era el primer dia. Però el segon dia, des de aquí fins a Agueda va ser l'estança en aquell hotel fora de ruta i que vam patir la tormenta ferotge durant la nit, aquella que va arrancar els arbres de l'entrada a l'hotel. No vull repetir la mateixa història. 

Per la nit, els joves em van convidar a compartir el sopar  amb ells. Jo no tenia res per a oferir-los. Va ser una estona agradable. 

07:20 Aixecada. Ja portava uns minuts desperta però no volia fer soroll. Dutxa. Consulto opcions de transport fins a Agueda. No hi ha res. És dissabte. 

08:00 Surto de l'alberg, amb l'esperança d'esmorzar a la panadería que hi ha més  enllà, en la carretera. Ens acomiadem. No torno cap a Mealhada per a no tornar-me a trobar amb la parella que van a Fàtima. Després de caminar uns minuts per la carretera, amb l'amenaça de pluja i com única alternativa al Camí una carretera important, tot de caminos, em torno tot pensant que a Pingo Doce esmorzaré bé. On és la panadería? Probablement on ara és Pingo Doce. 

Pingo Doce de Mealhada. Demano un brioche però està cru i ho deixo. A més he demanat un got de fruita, un entrepà encebollat i un café llet. A la taula, esmorzant, torno a repasar opcions. Maps i el seu defecte de haver de informar-te sempre des de on ets i no des de on voldries ser. La pregunta sempre és: Què puc fer des de aquí? 

Em surt una cosa estranya, una anada fins a una ciutat llunyana i des de allà fins a Ageda. No ha sigut fàcil trobar aquesta combinació i em pregunto perquè no m'ha sortit en l'alberg o en la carretera. La resposta és fàcil: són dues población diferents. Des de Sardanelo no hi havia opcions en transport públic per anar fins a Agueda avui dissabte però des de Mealhada si que hi ha opcions de transport públic per arribar fins a Agueda. 

L'alberg Sardanelo i Pingo Doce només estan separats per un nus de l'autovia, no arriba a rotonda, però Maps els considera mons diferents.

Passo pel lavabo i surto de Pingo Doce retrocedint fins a Mealhada poble i me'n vaig fins a l'estacíó de tren. 

09:35 Ha sortir el sol. Igualment el Camí és ple de tolls i la carretera feixuga. Camino lentament. Hi havia un tren cap a les nou. El proper tren trigarà encara una hora. 

10:20 Mealhada. Estació de tren. Tot està tancat. Una pantalla avisa dels propers trens. Informa també del tren que el Maps m'havia donat per bo. Pregunto: On es compren els billets? Al tren. 

11:20 Arriba el tren. Durant tota l'estona que he estat a l'andana els altaveus de l'estació emetien un avís informant d'un retard. Hi ha un tren regional que va amb retard. Al panell ja hi era aquests avís. 

El tren arriba i és increïble l'estranyament còmodes que són, tan passats de moda. El revisor quan passa em vend el billet, i en tres i no res arriba a Aveiro Station. Abans de sortir de l'estació compro el billet fins a Aqueda i comprovo al panell informatiu en què via para el tren. Quan surto fora és prop de  l'una i comprovo els restaurants propers. Hi ha. Sempre hi ha. Plat del dia: un altre cop daurada al  caliu   i patates bullides.

Sense adonar-me ha passat més de mitja hora i volia estar a les dues a l'estació. Sort del restaurant que està a tocar. 

13:26 Estació d'Aveiro. És sorprenent, la via és exclusiva per a aquesta opció, anada fins a Servanda de Vonge. Totes les altres sortides a andanes són per a dues vies, en aquest cas, no. 

El trajecte només dura mitja hora. El tren és encara més petit que l'anterior. És un trolebus. Plou. No gaire. Ni em molesto en cobrir la motxilla convençuda que trobaré l'alberg aviat. 

Aqueda. Alberg Sant Antoni. Arribo i encara és de dia. Tot està desert. Potser sigui la pluja que manté a la gent dintre. M'atèn un jove i em fa la paperassa. Poc després surt una dona, la seva mare,  i m'acompanya fins a una habitació, la mateixa habitació que havia ocupat al 2018. Em comenta que sóc l'única ocupant de l'alberg i em pregunta si he vist més pelegrins. Li comento la veritat, tots els que m'he trobat anaven a Fàtima.

Li ensenyo les fotos que demostren la meva estada a l'any 2018. Em diu que no vol encendre la calefacció per a tota la sala comuna i que em passa a una de les sales privades.  Casualment la mateixa del 2018. 

Després vaig estar a la cuina amb intenció d'escriure i fer-me un tea però el tea si i  l'escriptura no. Em feia mandra. 

Al caure la nit baixà la temperatura, molt, i tocava mudar-se al dormitori. Allà hi havia una taula, un xic incòmoda, i tampoc m'abellia escriure. Em vaig limitar a cruspir-me tot el que hi havia a la borsa. Em sembla que vaig deixar un plàtan. Sense escriure i sense res més a fer em vaig allitar, massa aviat. 

2025 de Lisboa a Santiago dia 15: Cernache - Mealhada

 

28/11/2025

Cernache. Odio, odio, de debó aquests "albergs" que són l'habitatge de l'hostaler. Estàs allà, com una intrusa, molestant, et sents super incòmoda, amb por de fer soroll, amb por de moure'ns. Anit,  aquesta por a molestar va ser un dels motius per no aixecar-me del llit i anar a buscar el meu got taronja i una cullereta. Vaig pensar que pel de matí me'n recordaria. Al vespre, qual el vaig utilitzar, al netejar-ho no vaig trobar paper per eixugar-ho i ho vaig deixar allà, a la pica. 

L'encarregat va sortir a "sopar" al vespre, cap a les set, i quan va tornar va començar a beure. O va continuar, perquè per la tarda ja en feia olor de beguda. 

Jo vaig sopar a les vuit. Tenia pa, paté de sardina, taronja. M'hagués quedat després de sopar allà a la sala. continuava gelada. Només em vaig estar uns 20 minuts, prou com per a netejar-me les dents i retirar-me. 

Com es va posar quan li vaig demanar una manta! Fins i tot va anar a comprovar si la petició de la manta era raonable. Només rere comprovar que el sac de dormir que portava era d'estiu va tenir a bé donar-me una manta.  Hi ha molts pelegrins que ni tan sols viatgen amb sac de dormir. Ja es va molestar moltíssim quan li vaig dir que havia rentat la roba al poble. Ara que li dic que els albergs, gairebé tots, tenen mantes, no vegis com estava d'enfadat. 

07:00 Aixecada. Dutxa. Surto sense comprovat la cuina i em deixo el got taronja i la cullereta. Em sap greu per la cullereta, era de la mare. Només sortint de la població hi ha una pastisseria. Deixo com puc la motxilla arramblada a la paret. 

07:45 Café llet, molt bo, i croissant. Està gairebé totes les taules buides. I quan ja estava a punt de terminar, només esperant per passar pel lavabo, quatre fills de germans, que no van trobar cap altre taula que on era la motxilla. M'han posat de molt mal humor i com que ja venia enfadada, doncs això, que no ha millorat. 

Acabo de descobrir que també m'he deixat la bossa de la roba bruta. Allò si que em feia servei. Afortunadament tota la roba era neta excepte unes calces i uns mitjons.

Comprovo la ruta. La carretera sembla recta i gairebé començo a caminar. Però més enllà de la pastisseria hi ha un aturador de bus i l'autobús està a punt de passar. M'espero i pujo. 

Al començament, un cop dalt de l'autobús, tot sembla que no he fet bé pujant. La carretera és plana, vorejada d'espais amplis per caminar, ara un vial, ara una vorera. Només a l'entrada a Coimbra, una xic abans, hi ha una muntanyeta i la carretera ja no és plana ni recta. Tot són revols i res de vials, res de voreres. 

09:05 Coimbra. L'alberg de la Reina Santa Isabel és abans de creuar el riu Mondego. Fins a les dues no obre. Es tracta de cercar un lloc on deixar la motxilla i fer turisme. Prop, al Maps, surt un lloc. La localització  és una i les fotos indiquen altre lloc. Cansada em demano un tea en un lloc pijo. Necessito seure i escriure un missatge per Wassapp a la senyora de Coimbra que vaig conèixer fa dos dies i que em va demanar que l'avises si passava per  Coimbra.  Finalment puc traduir el que li vull dir, escriure el missatge i enviar-ne. 

En aquell moment m'adono que no vull veure res de Coimbra. Un del cambrers m'informa que a l'església de davant es potser si posin segells, però que a pocs metres hi ha l'església  dedicada a Santiago i que, potser, allà també en possin.

Visito l'església de Santiago, una capella romànica. No hi ha ningú. Cap sub-capella que pugui indicar  un racó ocult. Surto i, ves per on, un guia explica en espanyol a una parella peculiaritats de l'edifici, com està construida, quina mena de pedra és l'autilitzada en els sillars, aquesta mena de detalls.  Interrumpo i pregunto on possen segells que no sigui l'alberg. 

- A l'església de la Santa Creu.

Tot just d'on venia. Entro i en un lateral hi ha un accés a unes sales. a l'entrada d'una sala la "portera" em posa el segell. No sé quina mena de lloc és aquell, tot secret i amb gruixudes cortines a la porta esmorteint el soroll. de fora. 

Surto al carrer. Estic al bell mig de la part antiga de la ciutat. Hi ha de tot. Turistes, Venedors. Paisans. Cotxes. Perquè hi ha tant vehicle particular en una zona peatonal? Comprovo al Maps preguntant com arribar a Serdanelo: Caminant, autobús 108, tornant a caminar. 

La parada de l'autobús no és lluny. Quan arribo ho torno a comprovar. Fins a l'una no surt cap autobús. Encara són les onze. Comprovo el recorregut, tot recte i el segueixo, xino-xano. 

Hi ha una pastisseria - restaurant. Encara no és hora de dinar. Entro només per a poder seure. Envio un altre missatge a la senyora tot dient que marxo i que no em quedo. Avui he fet dues marrades. 

Segueixo amb la ruta de l'autobús. Una de les últimes parades encara dins de la ciutat és la que hi ha tot just davant de l'estació de tren. Són encara les dotze i entro en l'estació per a poder utilitzar el lavabo. Tot i que al 2018 era de matinada quan vaig estar allà a l'estació hi ha moltes coses que encara recordo. Tal qual. No m'atreveixo a fer les passejades que llavors vaig fer. Ni tampoc vull anar fins  a la fita, a l'altre costat del parking on, l'altre cop, vaig iniciar el Camí. 

Em torno a la parada preocupada perquè a l'estructura enlloc diu que el 108 pari allà. 

13:05 Bus 108. L'autobús gairebé que marxava sense parar però m'ha vist. Un minibús, jo sola i la conductora. En la següent para uns senyors.

- Tranquila, són companys- em diu. I seguim per l'autovia, gairebé sense aturades. 

13:30 Mealhada. Vull anar a un restaurant. Inicio el camí fins a l'alberg amb l'esperança de trobar un lloc on menjar. 

Pastisseria. Entrepà de truita a la francesa i Aigua de Pedras. El pa està gomós però no vull arriscar-me i no trobar res. Més endavant, en el Camí, hi ha un Pingo Doce on podría haver entrat. 

14:30 Surto de la pastiseria amb un pa petitó que serà el meu sopar. 

15:00 Albergue Sardanelo. Hi ha també habitacions privades. Em quedo un llit en una habitació comuna amb l'esperança no hi hagi massa gent al final del dia.  

El principal motiu pel qual vaig fins Sardanelo és perquè és divendres. Dissabte no hi ha transport públic. No he mirat la jornada després de Sardanelo però no vull fer una ruta de més de 20 km. Intentaré trobar un lloc on estar entre Sardanelo i Agueda.

Tot això perquè volia fer distància de Cernache. Són per aquesta mena de històries per les que odio fer reserves. Quan fas una reserva t'obliga a quedar-te. Fer el Camí fora de temporada no està resultant tan idíl·lic a que m'ho havia imaginat.