2023 de Ferrol a Santiago dia 3: Fene - Pontedeume

 

2023 de Ferrol a Santiago dia 2: A coruña - Ferrol - Fene

 

09/04/2023

A Coruña. La cosa és que estaba convençuda que avui, a les vuit, hi havia un bus des de A Coruña fins a Ferrol. Havia posat el rellotge a l'hora i estava super-bé. Faig l'última comprovació i l'autobús no surt enlloc. Només hi ha Blablacar i el tren. Com és que no hi ha cap autobús?

Canvio de plans. El tren surt a les 06:37 h. Canvio l'hora del despertador. 

Amb tot, cap a les cinc ja m'havia despertat. En vaig quedar uns minuts allitada sense dormir-me. No sé que ha passat durant la nit, massa flassades al llit, potser? Hem dutxaria un altre cop perquè m'he aixecat apestant, una pudor horrorosa. Tant he suat? Passo pel bany i intento netejar-me però no aconsegueixo treure'm l'olor tan forta. El soroll de la dutxa, del calentador, a les cinc de la matinada m'ha parat. No ha sigut una bona pensada.

 Sense preses i sense pauses vaig vestir-me i cap a l'estació que hi vaig. Oh sorpresa! La màquina expendedora de billets funciona.

06:20 A Coruña. Estació de tren. He comprat els billets. Vaig cap a la cafeteria. Demano un caféllet i croissant. Un tros cau al terra. L'agafo i el cruspeixo igual. Estic fins els nassos. M'hauria d'haver dutxat, encara tenia temps, a la merda el soroll.

06:37 A Coruña. Surt el tren cap a Ferrol. Va mig buit. Uns quants jovenets que han fet marxa a A Coruña. Al bar de l'estació, unes noietes precioses havien demanat uns café. És ben segur que també va en aquest tren. A cada aturada pel camí uns quants viatgers baixen. Finalment només quedem els que baixem a Ferrol. Tots som caminants. Som uns sis. 

Durant el trajecte m'havia assegut allunyada  de tothom  i només al final  em vaig apropar a un caminant, jove d'uns trenta, perquè tenia la sensació que ell volia saber alguna cosa més. Ens vam limitar a explicar de on  som i prou. Un cop baixat del tren m'explicà que es quedava a la pensió i que comença el camí demà.

Una parella amb unes motxilles petites desapareixen aviat. Només quedem una xiqueta italiana a la que presto el carregador un una bateria externa. Acabem esmorzant juntament amb Alexandre, portoriqueny, que viu a California. 

09:36 Ferrol. Cafeteria Taberna del Puerto. El lloc no és massa tancat així que l'olor, tapada un xic per la roba que porto, no és tan escandalosa. La conversa flueix bé. Estic convençuda que fins les nou l'oficina del pelegrí, just al costat, no obre.

Un cop hem  esmorzat passo pel port a gravar un parell de videos. Un senyor que es pensa que busco l'oficina d'informació comença a cridar-me. Intenso esquivar-lo. S'assembla al joc del gat i la rata. Noto com comença a còrrer mentrestant m'escridassa. M'obliga a còrrer a mi també.  Farta de no poder fer el video tranquil·lament torno a la cafeteria fent veure que vull saludar a la jove italiana. Un cop considero que ja ha passat els minuts adients m'adreço a l'oficina d'informació que és al costat.

11:35 h. Finalment surto de la ciutat. He tirat pel dret perquè seguir el camí marcat és impossible. Ara hi ha una fletxa, ara hi ha una bifurcació i les fletxes no hi són enlloc. L'habitual en les ciutats. M'he parat uns quants cops perquè no volia haver de tirar enrere desfent el Camí fet. 

El meu objectiu: Caranza, ja que el Camí passa per allà però allà, al mateix barri tiro un altre cop pel dret estalviant-me un munt de revols del Camí original.

12:20 h. Narón. És un polígon de les afores amb els seus Fats Foods. Un operari em diu que estic davant de la cafeteria del Tanatori, on segons indica un gran cartell, es posen segells. Però el bar és tancat. Dic jo que per ser diumenge.

A l'altre costat, el bar En Panes sembla una molt bona alternativa. Necessito passar pel lavabo amb urgència. Cervesa i una tapa d'olives.

Continuo polígon enllà i el sol m'abruma. Suo per tot arreu. Al Bar-Cerveseria O Mariscador em refugio del sol abrumador del migdia. Demano nuguets de pollastre i em serveixen un plat gegantí amb boletes de pollastre amb patates fregides. El bar disposa d'una zona recreativa per  a la canalla. Mentrestant dino apareix la jove italiana i estem una estona plegades. Torna a anar curta amb el mòvil i el deixa a carregar dins del taulell.

13:30 Gandara. Encara estem al bar però ella està inquita. Ha d'arribar com sigui a Pontedeume avui i encara estem a Ferrol com aquell qui diu. L'aconsello que agafi un taxi. Diu que vol estar el 13 a Santiago. Haurà de fer mig recorregut en taxi. 

15:23 Vilar. Ha fet pujada i estic esgotada per la calor. Aviat em trobo el Monasterio de San Martiño de Xubia.

15:40 Monasterio de San Martiño de Xubia. Em paro. He de meditar amb el plànol a la mà. Un dels videos que havia vist parlava d'un caminoi poc visible però perfecte per a fer la marrada del dia. Aquest camí alternatiu al oficial que ressegueix  la costa ha de començar prop de on sóc ara.

Busco el video però no sóc capaç de trobar-lo així que les meves úniques eines són el Google Maps i la meva memòria. cap de les dues eines són de fiar.

Intento comprovar allò del caminoi des de la riba de l'aigua. No hi veig res. Amb tot, convençuda que hi ha una passarel·la m'endinso  en un caminoi, estret i com oblidat, que Oh Sorpresa! si que arriba a una passarel·la  molt rovellada i ferma i allà que hi vaig, estalviant-me més de 10 km.

16:12 Neda. Hi ha senyals dient que esta bé  si has d'agafar aquesta opció. Però en comptes d'anar cap a Neda tiro cap a la dreta tot cercant la carretera que m'hauria de portar a Fene. Un altre cop, una altra mala decisió.

16:50 Hanna i Brasa. Demano un tallat. Necessito seure amb urgència. Les cames em tremolen. En un tres i no res he arribat a Fene i la meva  intenció és passar la nit. M'hagués agradat saber interpretar millor els plànols. Sovint em trobo que el recorregut a seguir és unic i he de tornar enrere per a descobrir més endavant que per on anava hagués arribat igualment.

L'hospedatge A Capa està tancat les indicacions remarquen que  és el restaurant el tancat però ningú contesta al telèfon de pensió. Amb l'esperança de que un taxi em porti fins al polígon Vilar do Coto on és l'Hotel Chips truco reservant  una habitació. Però ningú em contesta quan truco al taxi. així que em veig obligada a tornar a trucar a l'Hotel anul·lant la reserva.  

Hotel Allure o una cosa així, recomanat per una parell que ha fet un munt de camins. Tancat. 

M'adreço a l'Hospederia Franxu on si que tinc habitació. Regentat per Fran qui ho porta es Xu, la seva dona. Acompanya dos adolescents que es dediquen a fer maquis vegans molt bons. 

 Hem xerrat i no m'ha adonat que apestava. L'entrecuix m'apesta  d'allò més. Després de dutxar-me he baixat i de sopat perquè dubtava de si podria amb el mig plat de nuguets de pollastre. 

2023 De Ferrol a Santiago dia 1: Tarragona - A Coruña

 

08/04/2023

08:00 Estació del Camp.  Després d'una mala nit he aconseguit estar aixecada  a l'hora que pertocava. Estem a l'Estació del Camp de Tarragona. M'ha portat el Manolo. 

El tren surt a l'hora que pertoca i jo de seguida em dormo. El tren és ple a vesar. a les 09:00 Lleida, 09:50 Saragossa, 11:25 Atocha.

Vaig cap el metro. La Línia 1 un em porta directament a Chamartin. Però sóc incapaç de comprar un billet. Finalment l'aconsegueixo. Anomenen targetes als billets. Em pensava que una targeta és com un multiservei però un sol viatge també és una targeta. 

El metro està atapaït a més no poder. En la segona estació puja una noieta pidolaire. Canta. Ni tan sols la puc veure de tanta gent que hi ha. Canta a Jeannette. La següent estació fa pujar a un pidolaire sub-saharià. Plora, però no fa pena.  La següent estació la pidolaire és sud-americana. Té gràcia però no fa pena. 

La següent estació fa pujar a un pidolaire que ni tan sols sóc capaç de recordar. En la següent estació la noieta és rumana i exhibeix un embaràs d'un cinc o sis mesos.

Mentrestant el vagó s'ha anat buidant. Quan finalment arribo a Chamartin  em costa sortir-ne del metro i arribar a l'estació de Tren. Està tot desmuntat i en obres. Com que encara hi ha temps però no sé on he d'anar, em compro un super-car sandwich que em menjo allà. Uns minuts abans anuncien el tren, ben anunciat. Per arribar al tren cal passar per un laberint de reixes i taulons. Fa molta calor. 

13:15 Madrid. Surt el tren cap Ourense. Hi veig uns quants caminants. Molt joves i en parelles. Poca motxilla realment. 

Em quedo dormida i em desperta la menció del Camí per part d'un senyor de la meva edat. Em fico en la conversa. Em mou més el desig de no dormir-me que no de saber que faran. Com no! La parella anirà amb viatge organitzat: es a dir, taxi per als bultos i també per a ells. Aviat la conversa es desinfla i es nota que no volen la meva presència. 

Opto per anar al bar del tren i pago 7 euros per un producte que no costa més de 2 euros. No hi ha manera. Em torno a dormir.

16:30 Ourense. Estació de tren. Tot està aixecat i en obres. Els que anem direcció A Corunya ens adrecem a l'andana 4 i esperem per més d'un quart d'hora a que hi aparegui un tren.  Els altres, els que van a Sarria i Ponferrada han d'agafar un autobús. 

L'andana a plena de gent i em sorprèn que un cop dintre del mitjana distància la meitat dels seients siguin buits. Deu sr una situació molt habitual perquè arreu hi ha cartells avisant de que no ha d'utilitzar el seient que no els pertoca.  Torno a quedar-e dormida. M'hagues quedat adormida igual però avui tinc l'excusa de la molt més que mala nit.

18:00 A Coruña. Estació del tren. Aviat trobo la Pensió. Està a tocar de l'estació d'Adif. Sort de que ja havia avisat que arribaria tard. No em dutxo. Si em dutxes em tiraria al llit i ni tan sols veuria la ciutat. Passo per l'estació de busos i m'allargo fins al El corte Inglés. Necessito cacao pels llavis. M'he deixat tots a casa i només portava vaselina que no m'agrada. 

Després i seguint les indicacions de la responsable de la pensió continuo passeig enllà fins a la primera zona del port. Em trobo atrapada massa lluny de la pensió i començo a estar cansada. 

Seguint les instruccions de Geogle Maps  inicio la tornada cap a la pensió. Vull sopar però és massa aviat. Hi ha un restaurant que em crida l'atenció per nom: Casa do Collona però no estic per a restaurants. Amb tot, quan passo per davant resulta que tenen cervesa i tapes. Quines ganes! Al començament només pensava en la cervesa però al final m'he quedat a sopar.

21:45 A Coruña. Pensió 132. Dutxada.