Vells mals, nous simptòmes

 

A la tornada del  viatge llargarut de fa un any els braços em feien molt de mal. Des de gener actes senzills com vestir-me, engegar els llums, prendre objectes de la tauleta, tots em provocava un dolor intens. 

Durant l'estiu ho he passat magres, tant de dolor que finalment, que no volia, he anat al metge. Evidentment no va servir de res:

- Ho tens inflamat. Farem unes proves. 

I així estem, esperant a que m'avisin per a les proves. 

Durant tots aquests mesos no havia pres cap antiinflamatori per el dolor. La capsa de Ibuprofeno per el Camí es va agotar a la frontera i no m'abellia comprar una de nova només per a uns dies fins a Santiago. 

Al setembre el dolor era continu. A tota hora, per qualsevol moviment.  Rescatant les caixes dels antiinflamatoris emmagatzemats i en contra del meu desig de prendre medicació, per tal de no interferir en les proves, he començat amb una pastilla al dia, de les suaus. 

No puc dir si ha sigut aquesta medicació o la baixada de les temperatures, però estic prou animada com per fer el viatge d'hivern sense pors. Em preguntava si tot havia passat quan tot repassant el diari del viatge del 2019 llegeixo:

- El braç em fa mal quan aixeco un pes o quan em poso el jersey.

Com és que no recordava això? Els mals en mi són repetitius. Un continu "Déjà vu".

És hora de engegar-ho tot de cara al proper viatge. Ja només falten 12 dies.

Adeu-siau targetes

 

Trobo i estripo les targetes de presentació. Gairebé no he utilitzat les targetes amb l'adreça. Als últims trenta anys la meva vida social és va reduir a sota zero. Les altres targetes, les que utilitzava als mercats d'Art són exhaurides. Dos o tres encàrrecs en vint anys.

A la mateixa caixa hi havia targetes en blanc. Prou com per no plantejar-me fer unes noves targetes amb l'adreça nova.

Aquest cop encarregaré un segell i prou.

＼(^-^)／ els meus preciosos ATC

Fer el "Camino de Santiago". L'arribada

 

Camí finalitzat. Continuaràs fins el mar? Aquesta és una opció molt vàlida. No et puc dic res a favor o en contra perquè dissortadament no l'he pogut fer mai. 

A l'igual que l'entrada en la Catedral sempre ho deixava per a la propera visita. Cada cop em deia: 

- No ho facis, si entres ara a la Catedral no tindràs cap excusa per a tornar a fer el Camí.

Deixa't seduir per la Ciutat de Santiago de Compostel·la i queda't un parell de dies.

Jo no em vaig plantejar estar en un alberg, tot i que hi ha uns quants. Vaig optar per un hostal però en el tercer Camí em vaig trobar que no hi havia plaça i em vaig hospedar en un hotel. No és cap secret si dic que no m'agraden el hotels però a favor s'ha de dir que si passes nits meravelloses la tornada de matinada a un alberg no és una bona pensada.

Una obsessió personal és hospedar-me en un lloc des de el qual sigui fàcil anar a l'estació de tren. Un hotel al centre històric és temptador. Surt de marxa, els restaurants recomanats hi són al costat i això atrau molt. Però només penso si si hagués d'anar a l'estació o a l'aeroport, el taxi no podria recollir-me en el hotel perquè els Centres Històrics de les ciutats estan tancats al trànsit.