2022 De Ribadeo a Santiago dia 5: Lourenzá - Mondoñedo

 

24/04/2022

2022 de Ribadeo a Santiago dia 4: Ribadeo - Lourenza

 

23/04/2022

09:00 Ribadeo. Sortint de l'alberg. Estic sola. L'altra persona que vaig sentir ahir nit ja ha marxat tot deixant un pegote de paper al water, sense tirar de la cadena.

Ha plogut durant la nit. El terra està encara més mullat que ahir. Em preparo un tea verd amb llet i l'aboco a l'ampolla específica. Una tercera part de tea m'ho prenc directament de la tassa on l'havia preparat. Separo unes galetes i inicio el Camí. 

09:00 Trobo una taula per a berenar al costat del cementiri. M'aturo a prendre'm el tea que queda i les galetes però no puc. Mentrestant estic asseguda passen 5 caminants. Van tan poc a poc com jo.  Ja ens trobarem quan ells s'aturin.

10:50 Vilela.  És una localitat molt petita. Al Gronze diu que hi ha un alberg però no sembla estar obert.

11:45 Surto de Celeiros.

11:55 Entro en Vilar. De dins d'un cobert se sent "Everybody talkin" que em transporta a temps més innocents. Decideixo desviar-me del camí per tal d'anar al bar proper. l'operari de dins del cobert sur per informar-me que el Camí no va per allà.

-Vaig al bar- li explico. Bar-Restaurant-Pensió "Casa Domingo".

Dintre només hi ha un senyor fent els mots encreuats. 

- Vull esmorzar - l'explico - Què em pots oferir?

- Vols un entrepà?

- Perfecte. 

I em prepara un entrepà gegantí de llom arrebossat, molt  bó, sense coberts. Sortosament tinc la navalla a mà i em dedico a tallar la carn en tires més adequades a la mala dentadura que ara pateixo. 

La pensió aquesta és la que jo situava a uns quilometres més enllà. Encara és massa aviat per eentaforar-se en una habitació. En el 2019 vaig seure en la mateixa taula, en la mateixa cadira. Llavors des de la cuina es veira com feien caldo gallec i l'oloret omplia tot l'espai. Llavors no vaig demanar un plat tot i que em moria de gana. Aquest cop he pogut menjar alguna cosa.

13:00 Acorto per la carretera.

13:30 Surto de sant Vicente.

17:25 Villamartin Pequeño. M'ha semblat que tot era pujada. Però el pitjor encara ha de venir.  A la sortida de "Casa Domingo" va començar a caure quatre gotes. Poca cosa, la veritat. Però quan la cosa semblava posar-se en plan pluja he tret l'impermeable de dins de la motxilla. I no m'el podria pasar. 

Quina ràbia. És prou ampli però la part de darrere s'enganxa en la motxilla i no aconsegueixo res. Desesperada, ho deixo estar. Protegeixo la motxilla petita embolcallant-la amb l'impermeable i afronto el Camí com puc.

Després de Villamartín Pequeño hi ve Villamartín Grande on hi ha un Hotel-Bar-BB anomenat Tentepié. A l'any 2019 me'l vaig trobar tancat. Ara també és tancat. A l'entrada  de la població, davant d'una petita capella, hi ha "Casa Capilla". Un dels seus habitats va sortir i va saludar. Vam tenir una conversa trivial.

- El bar és obert - m'assegura.

- De debó, perquè l'últim cop estava tancat - replico.

-Que si, que si, que està obert - em diu.

Però estava tancat. Chiuso.. Cerrado. Niente. 

Els lavabos de darrere també tancats. I  jo ja no podia més. Plou i he d'anar al lavabo,  però ja!  i no he trobat cap caminoi al bosc on entrar i amagar-me per a fer alguna cosa. Un  veí que surt de devant del bar m'explica que quan ja totes les habitacions són plenes, marxen.

I jo què? Un lavabo, necessito un lavabo. 

A la sortida de Vilamartín Grande hi ha una d'aquestes casetes per a esperar l'autobús a cobert de pluja i fred. Hi entro per a seure. Em pregunto si la jove coreana que vaig trobar el 2019 en aquest mateix lloc anava en la mateixa situació que jo estic ara. Si havia contat amb estar-se a l'hotel del que tothom parla tan bé i va resultar que era tancat.

Vull xisclar. Com és possible que en 20 km. no hi hagi res on una dona pugui anar a fer les seves necessitats. El senyor de davant de l'hotel m'havia explicat que San Xusto era allà, al costat, a només 3 km. i que tot fa baixada. Ja sé com són aquests "aquí al costat" d'aquesta penya. Diuen que és a 3 km. i segurament són 6 km. Com que ells van arreu amb el cotxe! Al Maps Surt clarament que són 8 km. Els vaig patir. I tant. 

Una de les coses a fer en una caminata és no còrrer quan es fa una baixada. Allà que anava jo, arrossegant els peus, intentant no cagar-me damunt i pregant per trobar un prat entre tan bosc d'eucaliptus o poder desfer-me d'aquella càrrega tan pesada.

Els meus precs van ser escoltats, entre Sondan i San Xusto hi havia un tros recentment desbrossat, amb el terra cobert de fullaresca amb un racó allà al fons.

Abans,  a Gordan, un vehicle es va aturar. El seu conductor, encuriosit, va preguntar i va explicar que ell havia fet el mateix Camí del Nord des de Irún. Que sa mare viu a Goldan i que ell viu a Lugo.  Tot allò mentrestant jo només que volia cagar.

Sortosament no em vaig tacar les calces i portava tovalloletes humides que, dissortadament una va caure damunt del "pastís" i no vaig voler recollir. De tan enrabiada que estava.

20:45 Bar A Corva. Arrivo al Bar-Restaurant A Corva. Li explico al senyor del bar el petit problema. De que havia estat trucant a un taxi allà a Villamartín i que tots estaven ocupats. I que no em trovaba en condicions de fer un pas més. Em prenc una canya. Sempre has de consumir abans. Parlem dels albergs tancats i de la pandemia, Elucubrem sobre les causes de la no apertura dels albergs tancats. 

Prop hi és l'edifici on al 2019 havia estat amb la jove coreana. Està abandonat, en ruines. Probablement la reapertura després de la pandemia no va ser possible debut al munt de barreres per accedir-hi. Poc abans, a Goldan, tampoc hi és l'alberg. Ni tan sols vaig veure l'edifici.

Aconsegueix que un taxista em  vingui a recollir.  Servicio Taxi José Mª Ron López. Em pregunta on vull anar i li dic que el lloc que ell em recomani ja m'està bé. Em recomana "Casa Gloria", una pensión tipus rural, però està en Lourenza mateix. Només els queda una habitació de 40 euros. Ja m'està bé. Pago a tothom amb el billets de 5 €. Aviat em quedaré sense. 

22:00 Lourenza. Dutxada i sense esma, em pregunto el perquè faig això, perquè tanta ansia? 

Ni parlant-ne d'escriure notes. Amb dificultats que rento els pantalons i les calces. L'habitació té tres cames i em sembla que he pagat les tres cames senceres. No em desbordo i deixo tot ben preparat damunt la taula conscient de que no seré capaç d'escriure ni una nota.  

Total de quilometres fets 27 km.

2022 de Ribabeo a Santiago dia 3: Xixón - Ribadeo

 

22/04/2022

03:30 No puc dormir. Preparar el material, que no es quedi res per oblidat m'ha desvetllat i ara no puc dormir. He deixat tot per a l'últim moment. Sellar la credencial, comprovar l'horari del bus fins a Ribadeo, i això que no ha significat més que uns minuts m'ha desvetllat i no hi ha manera. 

Així que he decidit no perdre el bus de les  set i esperar a que sigui aquesta hora mentrestant escric un sic i acabo per comprovar que tot està bé.

He comprovat al  Gronze els albergs que són oberts i ara, com que ja és tempora, tots surten com oberts.

He estat a punt de fer una reserva al mateix on vaig estar al 2019 però s'havia de fer a través de Booking i no em venia de gust baixar-me l'aplicació. El mòvil està que no hi cap ni una d'aplicacions. 

Els videos, un cop penjats, els hauré d'esborrar perquè ocupen molt però esperaré un parell de dies. He estat penjant coses sense posar els hastags. Quan  torni a Tarragona ho faré amb tranquil·litat. Ara només m'he de concentrar en fotografiar i penjar per no acumular al final del dia. 

Mentre venia en tren pensava en la Kira, en lo soleta que està, en si havia fet bé de fer el viatge ara.

Hi sóc aquí i tota l'ànsia que tenia ha desaparegut. No em sembla tan important fer el Camí. Però pensava: si no ho fas ara cada cop et farà més peresa fins arrivi el moment en el que no aniràs enlloc.

06:45 Autobús directe a Avilés. Resulta que autobusos directes a Ribadeo no existeixen. Primer he de passar per Avilés. Tot i haver estat a l'estació d'autobusos a dos quarts per poc que perdo el bus quan m'adono que he de comprar el bitllet previàment a la màquina expendedora. No era l'única despistada. Una senyora que havia perdut el bus a Oviedo m'entreté preguntant-me per com funciona la màquina expendedora.

-Senyora que no ho veu, que sóc una turista i no tinc ni idea- Però en comptes d'això l'he explicat fins on he pogut.

l'autobús anava bastant ple. I amb un parell de persones tossint. Tothom portava mascaretes però aquestes tos en espais tancats haurien de vigilar-se. 

07:15 Avilés. Arribem a Avilés. L'estació d'autobusos d'Avilés és llargaruda, un llarg aparcament amb la zona d'espera columnada. Cada columna apartat, senyalat clarament en un cartell on anirà el bus allà es pari. Vaig a l'estació i compro el bitllet a la màquina expendedora. Just que surto que aquella estació també és de tren. Renfe i l'EVE hi són allà. No m'importa haver comprat el bitllet, el que no vull és tornar a anar en bus. 

El senyor de l'oficina de Renfe que em veu despista em pregunta si em pot ajudar. Li pregunto si els trens del FEVE arribaria a Ribadeo. No té ni idea. Ho consulta a l'ordinador. Consulta i consulta. Surt sense saber que informar. S'ofereix a acompanyar-me fins a l'altre costat per preguntar en la secció del bus. 

Un jove ens acompanya i va explicant que no. Que si que hi ha però que tarda hores. Que el bus en un tres i no res és a Ribadeo.

Els agreixo l'atenció. Al senyor de Renfe i al jove que em sembla va voler alguna cosa més. Marxo ràpid cap a la zona dels autobusos. Encara estic a temps.

07:30 Sortida d'Avilés. L'autobús va mig buit però al llarg del munt de parades que fa puja i baixa gent. Puja i baixa. Em quedo adormida. 

La motxilla va a la zona dels equipatges. Es segur que la motxilla hi vaig allà entaforada?  S'ha fet molt feixuc tot plegat. Adormida i tot l'últim tram, el de la ria, l'he patit. Tant que m'he plantejat treure les polseres de la borsa i potar. Perquè ja no aguantava cap altra corba. 

10:25 Ribadeo. Arribo a Ribadeo i començo a caminar sense rumb. Una senyora que em pregunta si estic fent el Camí i li dic que si. M'aconsella. Li explico que vull passar la nit a Ribadeo. Vull veure el poble. Li dic que busco un lloc on esmorzar que estic despistada. I m'ha indicat la pastisseria on soc ara, fent teemps, escrivint.

11:50 Acabo de prendre'm un café llet i una ensaimada  amb crema. Molt bo. 

12:05 M'estic a l'Alberg A Porte. És obert però estan netejant i em sap greu trepitjar el terra mullat. A aquest alberg vaig estar a l'any 2019 i l'ambient va ser tan bo que m'abellia tornar-hi. Però un cop a Ribadeo m'he desinflat un xic i després de 5 minuts he sortit i m'he vingut fins a l'Alberg Viruze tot just al Camí, a la sortida de Ribadeo.

M'ha atès un senyor amb tanta panxa com jo i tracte afable. M'informa que "Les Catedrals" hi són a 12 km. D'entrata penso en llogar un taxi. Anant cap el centre del poble m'ho repenso. Dino en un lloc "El huerto de san Roque" o alguna cosa així. El primer plat massa pijo, pobrissó, però el segon complia els requissits d'un plat: una tercera part és proteïna, una tercera part hidrats de carboni i una altra tercera vegetals.

He penjat una entrada a l'instagram citant-los. Han reaccionat aplaudint-ho. 

El  restaurant és ple a vessar. Amb el menú inclou vi, una ampolla. A mig dinar noto una taca vermella damunt la taula. Netejo l'ampolla amb un mocador de paper i utilitzo un altre per a recolzar i que no torni a tacar, però torna a sortir una taca vermella. L'ampolla ha de tenir una fisura per on s'escapa el vi i ha d'estar a la base. 

Quan acabo adverteixo al cambrer que recull la taula tot demanat-li que l'agafi amb els mocadors. El vi negre és tan escandalós com la sang a l'hora de tacar.

De tornada cap a l'Alberg Viruxe entro a un super multipreu i em compro una pinta perquè  el que tenia portava un mirall que he trencat quan la pinta s'ha marxat de les meves mans camí del terra. 

Ja a l'alberg m'he canviat ràpidament perquè l'amfitrió les renti. No m'agrada aquest sistema. Encara pateixo les conseqüències de 'últim cop, que em va destrossar la roba.

M'estic a la sala comuna, sola, escoltant el telenotícies Comarques. Haver passat la mà en blanc ara em passa factura. Les cames em fan figa i només que vull tancar els ulls. 

Nota: He trobat les ulleres que em pensava perdudes. Eren a la motxilla dintre de la roba.

19:00 Berenar. Després d'una migdiada no hi ha res millor que un berenar. El got de plàstic que he comprat no serveix per el microones. Havia comprat un a MUJI expressament i al final em porto un de vell que no és vàlid.

Mentrestant dormia m'han baixat la roba neta i eixuta. Lo de la cuina continua sent un problema. Depenc totalment de la resistència que porto. Em fa por que un dia la deixi oblidada. Això és responsable, en part, de que pel de matí no em prepari res per a esmorzar. Com que d'esperar a que la resistència es refredi per poder-la guardar. 

És una qüestió de percepció. Només he de sentir tres minuts més tard.

22:15 He estat treballant una aquarel·la senzilla sobre "Les Catedrales" ja que al final era complicat anar-hi. El paper no admet obres d'art. Un detall tipus il·lustració però no pas una aquarel·la com per a vendre-la.

El retolador marró que he portat serà la propera eina a treballar perquè amb el llapis es treballa bé però un cop pintes el llapis desapareix del tot.

Estic sola a l'alberg. Plou i és potser un motiu i un bon motiu per a que la gent no aparegui. L'he comentat a l'encarregat que ara estem em plena temporada d'examens i de presentació de treballs.

A partir del 15 de març tota la jovenesa estarà lliure d'examens  i n'hi haurà un fotiment de gent fent el Camí. Jo que volia turistejar per Ribadeo llegeixo que "Les Catedrals" s'han de visitar amb la marea baixa. 

Volia allitar-me aviat però ja són quarts d'onze i encara he de muntar-ho tot.