2019 de Santander a Santiago dia 14: Soto de Luiña - Cadavedo

 

 

 

30/10/2019

 

 

 

 

 

 

2019 de Santander a Santiago dia 13: Muros de Nalón - Soto de Luiña

 

 

 

 

29/10/2019 

Muros de Nalón. Baixada a esmorsar. Demano cafe llet i croïssant. Tan l'alberg com la cafeteria han sigut molt agradables.

Surto de la cafetria. La papereria-kiosk-perfumeria-llibreria-Mizoko és obert però sóc capaç de vèncer a la temptació i no entro a comprar el traveler's Notebook  RS que tan em va agradar ahir.

Sobre les deu devia passar per El Pitu però com que no he trobat cap local obert ni he enotat l'hora.

11:00 h. Una mini localitat anomada San Juan. Tota l'estona que només baixo per viaranys plens de pedrotes. Camino molt lentament. No hi ha manera d'adelantar perquè la por terribla a caure em fa meditar cada passa que hi faig.

Si he baixat estic segura d'haver pujat però no recordo les pujades només les interminables baixades relliscoses.

 

 

 

 

 

Prop d'Anteño decideixo continuar per la carretera. Al Maps hi surt un restaurant i tot que és aviat encara m'encamino cap allà amb la intenció de seure uns minuts.

 

14:00 h. Anteño. és poc més que el camping. El restaurant és obert, ple de penya sorollosa, sobretot homes, i dos o tres dones grans, de les que necessiten ajut per a moure's.

Dino menestra i chipirons amb patates. Em possen tanta quantitat de menjar que m'he de deixar part del plat. No demano postre.

 

Surto sense buscar el camí perquè se què més endavant, en Mumayoir, toca gairebé la carretera. 

Fins a Mumayor tot es pujada per la carretera. Pujada carretera. Però quan agafar el viarany per baixar ens tornem a trobar no pas el sender herbaci que descriu Gronze, sino pedrotesi més pedrotes relliscoses.

 

 

16:00 h. Soto de Luiña. És una localitat molt petita. Sembla cuidada. A l'entrada, després d'una ferreteria,  hi ha dos o tres hospederies. No sé si totes són hotels. Miro el Maps, altre cop, i em diu que l'Alberg oficial és un xic més endavant. L'edifici està compartit entre l'alberg, Correus, Els amics de la Siruca i no sé què organització més.

Tenen rentadora i eixugadora. I he aprofitat per a rentar tot el que duia posat. Li encarregada ens ha mostrat a tots  perquè el  camí que va tocant la costa és millor que el de muntanya. Només  perquè passa per pobles. I aquests pobles tenen serveis.

He comprat barritas energètiques per a portar, mazapans i aigua. He sopat sopa que no acaba d'estar en el seu punt. Després m'he quedat xerrant amb una noieta que vol arrivar fins a Muxia i Finisterre, tot abans del dia 14.